Un conte per a pensar: Bona torrada de carn! /Enric Ramiro

0
353

10. BONA TORRADA DE CARN!
enricramiro@hotmail.com
A Vicent Climent i la XIIIª Assemblea d’Història de la Ribera

Molt s’ha escrit sobre Jaume I i la conquesta de València. En unes ocasions de forma més heroica i en altres d’una forma més anecdòtica, però poques persones coneixen el “Llibròrum de Llombai”, o “Llombai Llibrereison “ (sic) si ho posen en anglés (en alguns documents pot aparéixer també com a Llibrorum of Llombai). Però Guillem sí que l’havia llegit perquè son pare havia col·laborat sempre en l’Assemblea d’Història de la Ribera i així mateix, coneixia totes les llibreries de vell de la capital del país i d’altres ciutats.

En aquest volum, es narra una història totalment diferent a la tradicional de l’oroneta i la tenda de campanya, i totalment diferent al documentat llibre d’Antoni Furió, i totalment diferent al “Temps de conquesta” d’Enric Lluch i molt diferent inclús al “Llibre dels Fets” encara que
l’haja actualitzat Paco Machirant.

En aquest llibre desconegut, misteriós i impenetrable, ens descobreix que Jaume I fracassà en la captura de la ciutat que després seria doblement lleial. En aquell temps aleshores manava del cap i casal una dona que posseïa grans qualitats. És cert que el rei conqueridor estigué al Puig i que assetjà la ciutat una i altra vegada, i no es cansava. I és cert que muralles endins la situació era terrible. Els musulmans patien malalties, incendis i destrosses contínues, la fam i la desolació estaven generalitzades però el seu valor anava paral·lel a les seues desgràcies en el
camp de batalla.

Arribà un moment, però, que la situació es va fer insuportable, fins al punt que tan sols quedava una vedella en tota la ciutat per a menjar. Es reuniren els notables de la vila i anaren a parlar amb Iman, la seua líder, per a veure com podien pactar la rendició. Ella els va rebre i els va dir:
– No us preocupeu. Agafeu la vedella, féu una bona fogata vora les muralles, torreu la carn i tireu-li-la als cristians.
– Es quedaren bocabadats i després d’algunes hores sense poder tancar la boca d’emoció, se n’anaren a fer allò que els havia dit.

En veure els cristians volar els entrecots des de les torres i els merlets, pensaren que no hi havia res a fer amb Iman i els musulmans, i es retiraren fins millors temps.

La imaginació és una gran arma i més en temps de crisi i quan hi ha problemes. La resistència sempre és millor fer-la amb alegria, sobretot de muralles endins. Així serà més fàcil la victòria o menys dura la derrota. No creus?

(Inspirat en JODOROWSKY, Alejandro (2006). La sabiduría de los cuentos. Barcelona. Obelisco. 7ª edició, p.167. Història xina).

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here