Llogeta de baix: Carnet /Xavier Campillo

0
214

Identitat vindria a ser l’atribut ontològic en virtut del qual el que és no pot, alhora i sota el mateix respecte, no ser. Enunciat en la fórmula “A és A”, el principi d’identitat trobà en Parmènides la interpretació més radical de totes: el ser és el que és, eternament i immutablement determinat intrínsecament. Baixant a terra, la identitat, per als suecans de a peu, és la personalitat civil d’un conciutadà.

El ministeri de l’Interior, implicat també en la lluita contra la recessió, anuncia que no puja el preu d’emissió del carnet o DNI: 10’20 euros. Si vols malbaratar trobes millors coses en què gastar-los. Si et sents auster voldries conservar-los. I si fas números, com ara jo, sabràs que anar documentat costa un euro a l’any. No és pels diners, creu-me, però em fot pagar perquè el ministeri sàpiga qui sóc.

En comptes de cobrar jo per donar-los dades personals, em cobren per tindre-les i, a més, volen que porte sempre a la butxaca un plàstic acreditatiu de qui sóc, cosa que, almenys jo, sé de sobres. A mi el DNI no m’arregla res respecte a la meua identitat: res.

Si tinc un problema d’identitat, i mire el carnet perquè me’l solucione, no m’ho resol. És com si vull saber coses de mi, i em truque per telèfon: o no hi sóc o estic comunicant. No tinc notícia de cap carnet que haja solucionat al titular una crisi d’identitat, siga la dels 40 als 50, la sexual, la financera, la religiosa o una altra.

Conec casos de gent que ha fet nit al calabós per no poder identificar-se en anar indocumentat, sense carnet. La funció del carnet és identificar, però no per al titular que sap qui és, sinó per al ministeri de l’Interior, que damunt cobra per saber. I a més de pagar perquè Interior et diga el que ja saps de tu, cal portar el plàstic damunt.

És més fàcil oblidar el carnet que la teua identitat però, per a Interior, has de recordar-te’n tant de portar-te a tu mateix com de portar el teu carnet. I tot perquè algú al ministeri no se’n refia. Li dónes les dades perquè no et crega si no els dónes el carnet que emeten ells mateixos. No hi ha simetria: nosaltres ens en refiem.

Si em diuen “hola, amic” puc contestar “hola, amic”, o bé “tu no eres amic”, però mai “el carnet, amic”. Quan ens diuen “identifique’s”, caldria contestar “identifique’m vostè, que per això és policia”. On vull arribar és: si el carnet és per a ells, per què cada policia no porta damunt els de tots?

Xavier Campillo

http://www.suheca.com/

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here