Quan escoltem que el món és una gran xarxa de relacions, s’està fent una fal·làcia. La paraula relació és ambigua. Des d’una mirada fins a l’acte sexual, tot és relació. Fer l’ullet i escriure un poema d’amor són actes ben diferents, però no deixen de ser el mateix: actes de relació.
La gran xarxa de relacions virtuals que permet la informàtica és només un mitjà i un medi. La substància, la molla de l’os, és matèria exclusiva dels usuaris. Vull dir, que la xarxa d’Internet per ella sola no significa cap avanç qualitatiu en la vida de les persones. La relació resultant d’un procés tan ampli i complex serà, si voleu, il·limitada, però és absolutament banal, buida i insubstancial.
L’absència de pràctica en les relacions determina que es desaprenguen recursos fonamentals en la relació interpersonal. Parle de gestualitat i d’empatia, de l’univers dels sentits. L’empobriment de l’acte comunicatiu deriva en un empobriment de la pròpia vida. Som en tant que ens relacionem.
Contràriament al que el misantrop pensa, la persona feliç gaudeix d’un alt nivell d’estratègies comunicatives i d’un excel·lent bagatge de relacions socials. I dos són les condicions bàsiques d’una relació, que a marxes forçades es van desaprenent en els nous marcs comunicatius: saber-se posar en el lloc d’altre i saber perdonar.
I com que en temps d’autoestima i d’egoisme recalcitrant és una capacitat molt disminuïda, convé incidir en la necessitat d’aprendre a perdonar. Diuen els entesos que perdonar, al si d’una relació, és deixar de sentir malvolença per una ofensa o altra mala acció de l’altre. Algú va definir el perdó en les relacions com semblant a l’aroma que deixa la flor quan s’alça la sabata que la xafa.
S’ha volgut el perdó, com qualitat exclusiva de la religió cristiana: el perdó entre iguals, de Déu, de les culpes. Però el concepte de perdó és encara més antic. De fet, els egipcis tenien a Maat, deessa del perdó mutu, la justícia per a tothom, la veritat i l’harmonia còsmica, i era venerada a Karnak i Menfis. Els romans, adoraven a la deessa Clemència, el nom de la qual ha passat pel temps a considerar-se sinònim de perdó.
Desaprendre el camí del perdó comporta viure entre el ressentiment i el pessimisme. Hauríem de recogitar molt sobre aquesta qualitat tan humana, o tan divina, tant se val, però tan necessària en les relacions, del perdó.
Xavier Campillo
