La fraula és el nom valencià i balear de la “fresa”, que en català oriental anomenen maduixa o madoixa, i diuen fraga en altres llocs, com a La Garrotxa i al Pallars Sobirà. És el fruit de la fraulera europea (Fragaria vesca), planta perenne, herbàcia, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, flors blanques i fruits en núcula anomenats aquenis, disposats sobre receptacles carnosos i rojos, que en conjunt són les fraules.
Creix silvestre vora camí, entre matolls, o en llocs humits i ombrívols, i es conrea en sols sorrencs. La maduixa hui va sent substituïda a les parades del mercat pel “fraulot” o “maduixot”, un híbrid (Fragaria virginiana) d’origen nord-americà. Al nostre entorn, les de Castelló de la Ribera i El Genovès, són fraules excel·lents, dolces i aromàtiques.
La temporada ideal de la maduixa va de març fins agost. Pel seu color roig s’associa a l’amor, i simbolitza la sensualitat i la passió, encara que no és fruit afrodisíac. D’entre les varietats de fraula, destaca als mercats la saborosa i menuda Reina de les Valls, i també el maduixot Pájaro, un híbrid de polpa consistent, amb altres, com: Camarosa, Tudla, Ós Gran, Cartuno, Carisma, Irwing i l’estiuenca Selva que arriba per sant Roc.
Les fraules o maduixes contenen gran quantitat d’àcids orgànics i vitamina C, substàncies minerals i sucres, pel que és fruit molt apreciat pel seu tast dolç i àcid, i també per les seues aplicacions en medicina, contra fragilitat capil·lar, varius, hemorroides, reuma i artritis.
Quant a les aplicacions culinàries, maduixes o fraules s’utilitzen per a confitura, gelats i postres, i donen color a merengues, nates i batudes. Es mengen naturals, ben rentades i sense peçó, amb nata, sucre, suc de taronja, vi negre, o regades amb moscatell. Amb les fulles s’aromatitzen guisats de carn.
Hui, farem la variant “strawberry mint” del conegut MOJITO, d’origen antillà, però popularitzat des del 1942 per l’escriptor Ernest M. Hemingway, que el prenia cada dia a la cubana Bodeguita del Medio. Necessitem dos cullerades de sucre, suc de llima acabat d’esprémer, herbasana fresca, fraules, aigua amb gas o soda, i un aiguardent de canya “silver dry”, com el rom blanc d’Havana Club 3 Anys.
En un got tamany “highball”, o “tumbler”, tipus “branford” de huit unces, posem el sucre i el suc de llima necessari per a cobrir-lo. Afegim dos tiges d’herbasana sense fulles, i cinc maduixes trossejades, sense fulles ni peçó. Amb un picamà xafem, i ho regirem tot lleugerament, durant un minut, macerant. Afegim dos glaçons de gel i dos unces (60 ml) de rom blanc, removent ben bé la mescla mig minut amb cullereta llarga.
Després, reomplim el got amb gel picat i deu fulles d’herbasana; aboquem l’aigua amb gas, i barregem tota la mescla. Afegim, deixant-les surar, quatre làmines fines de maduixa, i per decorar col·loquem dos branquetes d’herbasana amb fulles i, a la vora del got, clavem una fraula sencera amb fulles. Es beu a glopets. Profit!
