Un estudi revela que el fanguejat dels camps d’arròs pot ser millor que la crema de la palla

0
501

Un estudi revela que, dels diferents sistemes de gestió del restoll de l’arròs, inclosa la crema, cap altre afavoreix la biodiversitat com el de remoure terra i palla després de la sega. El fanguejat impedeix a més la proliferació d’algunes plagues.

Les conseqüències que té la descomposició de la palla de l’arròs en la qualitat de les aigües després de la collita i la consegüent inundació dels arrossars és un dels problemes que més preocupen a l’entorn del Parc Natural de l’Albufera. La crema, solució habitual en un altre temps, ja no es permet. Després d’un lustre de polèmica, d’ofegar-se i podrir-se cada tardor el restoll als tancats més profunds, d’afectar aquesta contaminació a l’aigua i la pesca en el llac, un estudi aporta nova llum al debat. La Fundació Assut i l’entomòleg Juan Rueda han analitzat en la partida de l’Estell les conseqüències que els diferents sistemes de tractament i eliminació de la palla de l’arròs tenen sobre la biodiversitat en L’Albufera.

El conreu de l’arròs està molt estretament lligat al paisatge i la diversitat biològica del seu entorn. A les jornades ‘Arròs i conservació d’aiguamolls’, organitzades també per la Fundació Assut i celebrades fa uns dies en la Universitat Politècnica de València, Rueda va presentar els resultats d’aquesta investigació. L’experiment va consistir a analitzar la relació que hi ha entre la gestió de l’arrossar a l’hivern i les seues condicions ecològiques com a lloc d’alimentació per a les aus aquàtiques. En concret, es va estudiar la resposta dels macroinvertebrats, principal font d’alimentació d’ànecs, garses, gavines i limícoles, davant les diferents fórmules de tractament del restoll.

Amb la col·laboració del Parc Natural de l’Albufera, es van analitzar les conseqüències de remoure en sec el terreny, cremar la palla, incorporar aquesta al sòl mitjançant la labor del fanguejat, i abandonar el restoll al camp. I, entre les quatre pràctiques testades, es va observar un augment de la riquesa dels invertebrats després del procés del fanguejat. Aquest consisteix a batre amb un tractor de rodes de ferro, gàbies, la superfície lleugerament inundada de les parcel·les per a airejar-la i incorporar al sòl la palla i les restes de la sega.

L’entomofauna aquàtica, la quantitat i varietat d’insectes i altres artròpodes són un immillorable indicador de la qualitat del medi. Segons Rueda, el fanguejat impedeix també l’habitual explosió de quironòmids a les èpoques de més calor, aqueixos molests núvols de mosquits que, en estat larvari, suposen a més una seriosa amenaça per a la collita d’arròs. Per contra, les rantelles o tarrantelles, com en són conegudes a l’Albufera, augmenten exponencialment després de les pràctiques de l’abandó o la crema del restoll.

Aquest estudi, finançat per Loterías del Estado i National Geographic Channel a través del premi ‘Becas Soñadores’, s’emmarca en el projecte de custòdia del territori signat per la Fundació Assut i la Comunitat de Regants de l’Estell i Rojas. Entre altres objectius, el projecte pretén valorar la incidència d’algunes pràctiques de gestió dels arrossars i proposar solucions o alternatives sostenibles.

Fundació Assut

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here