Des de Cullera: I demà, el Certamen! /Ferran Sanz

4
560

Escut de Cullera

Amigues, amics, continuem de festa! Avui comencen les Festes Majors al meu poble, puntuals com des de 1631, el primer dissabte després de diumenge de Pasqua, i tot per commemorar que tal dia com avui de fa 381 anys les autoritats del moment feren baixar la Mare de Déu de l’Encarnació des del Castell fins al poble per acabar amb una pesta que assolava Cullera. O era una sequera, la cosa és difusa. La qüestió és que la imatge va intercedir pels seus pecadors fills, segons sembla, i el seu èxit fou tan gran que prengueren com a costum baixar-la cada any per a gaudi de la població. Diumenge de la setmana que ve, després d’estar-se nou dies baix, presidir tota classe de misses, passejar-la de carrer en carrer i sentir-se dir “visca la Moreneta” –així l’anomenem perquè té la cara ennegrida pel pas de temps, la de Montserrat no és l’única fosqueta– la tornaran a pujar dalt i tal dia farà un any.

Per a cada poble, les seues Festes Majors són les millors. I si no ho són, així s’afirma i s’acaba la qüestió. Això diré jo, per tant, encara que no estic d’acord amb moltes de les coses que es fan, però xicos, Cullera és el meu poble, i sempre ho serà, siguen com siguen els cullerots i mane qui mane, i per tant no usaré aquest escrit per a criticar l’ajuntament –i no serà per ganes– perquè deguen encara açò i allò de festes anteriors, o de les altres. Res, res… El julivert que no isca! Decrete treva parcial per Festes. Parlaré, doncs, d’allò que més m’agrada de la nostra setmana gran, ultra l’aspecte religiós –menys encara avui, aniversari de la proclamació de la república– que deixaré per a gent més docta en la matèria; em centraré en el que és, per a mi, el seu acte més significatiu: el certamen de Cullera.

Demà, diumenge, tindrà lloc aquest esdeveniment, l’esdeveniment musical per excel·lència de les Festes i única ocasió durant l’any en què es poden veure les dos grans agrupacions musicals de la nostra ciutat mesurar les seues forces en incruenta lluita, davant del mateix públic, al mateix lloc. Però això és al final de la jornada, la magnífica i esperada cloenda fora de concurs, la demostració de quina classe de músics es pareixen al meu poble. Per als desconeixedors, diré que el certamen és una competició de bandes de música de les moltes que es fan arreu del país i de l’Estat, en què participen agrupacions de categoria inferior –ve marcada pel nombre de places de cadascuna d’elles– a la de les dues locals. Per als valencians, d’una cultura musical i bandística molt arrelada, és un goig gaudir-ne.

El primer certamen de Cullera es remunta a 1935 i enguany compleix la seua LXV edició; n’haurien de ser més però durant la guerra i la immediata postguerra no se’n van fer. No obstant això, és el certamen de bandes d’abast estatal més antic que existeix a l’actualitat i considerat el tercer en importància després del de València capital i el d’Altea,d’entre els d’avui dia. Les bandes participants opten a diversos premis; un a la millor desfilada –que es fa des de la Casa de la Vila fins els jardins del Mercat– la distinció al millor director d’entre els participants, i després ja els més importants: primer, segon i tercer. Totes elles –en són tres, enguany– interpreten, ja dalt de l’escenari, pasdoble, obra obligada i lliure, i el competent jurat, presidit com de costum pel Mestre Talens, dicta sentència.

I és que parlar del certamen de Cullera és parlar del que ha sigut durant molts anys –i ho continua sent– la seua ànima: el compositor local, catedràtic jubilat del Conservatori Superior de Música de València, Fill Predilecte i Escut d’Or de la ciutat Rafael Talens Pelló, també conegut pel malnom de “el paeller”. Enguany, també com de costum, l’obra obligada és seua: la interessantíssima “Obertura per a un centenari” que el Mestre va escriure amb motiu del primer centenari de la Societat Ateneu Musical de Cullera, una de les nostres dos prestigioses societats musicals. Jo vaig tindre l’oportunitat de treballar amb ell quan servia com a regidor de cultura i activitats musicals i organitzava aquest esdeveniment, i la veritat és que guarde un record molt bo d’aquella positiva col·laboració.

Com a tot certamen, i abans que ho diga ningú ho dic jo, no sempre totes les bandes queden contentes amb els premis que es donen; és normal, això, no tots poden guanyar i hem de ser conscients que la música no és gens fàcil de jutjar, hi ha molta subjectivitat i a vegades entren a col·lació elements no estrictament musicals –veieu, encara puc ser “políticament correcte”, sense dubte reminiscència de la meua etapa política– així que no entraré en això, com tampoc en la “utilitat” o “transcendència” dels concursos musicals actuals, i en les conseqüències que tenen, però en tot cas, cal dir que des de l’organització, siga quin siga el regidor responsable, sempre s’ha fomentat la participació, s’ha tractat les bandes i la gent acompanyant el millor que hem sabut i hem procurat deixar un bon record en tots aquells que ens visiten amb aquest objectiu.

Fins fa quatre dies, a més –i pel que fa a les bandes locals, que intervenen al final del dia, encara continua– el certamen tenia un element d’incertesa, de preocupació: l’oratge, ja que el costum era fer l’activitat a l’aire lliure, en els mateixos jardins del mercat. Des de la rehabilitació del quadro del mateix recinte destinat a les audicions musicals, les bandes concursants no s’han de preocupar de si plou o fa vent, si als músics els dóna el sol o senten els pardalets piular, o les campanes de les esglésies properes: ells actuen en igualtat de condicions en aquest auditori cobert remodelat. No diré res de la seua acústica ni de com ha quedat, finalment, d’aforament. He de complir la treva. El cas és que es tracta d’una millora substancial i les bandes ho agraeixen.

Perquè del que realment s’han de preocupar les agrupacions simfòniques és d’intentar que l’intens treball fet setmanes i mesos abans de l’actuació –els assaigs interminables en què perfeccionen les obres, poleixen detalls i afinen les versions que oferiran– done com a fruit una interpretació amb la qual se senten plenament satisfets, premis a part. És veritat que no hi ha reconeixement més gran per a un músic de banda que guanyar un premi en un certamen i veure culminada així amb una cirereta la seua dedicació amateur, però allò realment important és acabar l’actuació amb l’orgull de la feina ben feta, amb la recompensa que tot aquell treball, les hores de son perdudes, els sacrificis personals –desatenció d’éssers estimats, temps robat a altres plaers diversos, principalment– han valgut la pena, amb uns aplaudiments que són la millor paga per a gent que estima el bell i universal art de la música.

En un dels meus primers articles publicats a RIBERAEXPRESS –es deia “aprofitant que és novembre” per ser el mes en què se celebra la festa de la patrona dels músics, la màrtir i santa romana Cecília– ja en parlava del que signifiquen les societats musicals de la nostra terra. Recomane la seua relectura, en un dia com el d’avui, perquè així acabareu d’entendre aquest escrit. I és que els que no viuen el dia a dia d’una societat musical, no en formen part, o no hi estan identificats per qüestions familiars o socials, és possible que no arriben a comprendre mai el paràgraf anterior. En tot cas, acabaré recomanant-vos l’assistència a les audicions i a les festes en general, declarades des de fa uns anys d’interès turístic nacional… Ale, ens veiem demà al certamen! Ens veiem demà a Cullera!

Com sempre, gràcies per llegir-me. Besets i abraçades i fins la setmana vinent!

Ferran Sanz

Cullera, 14 d’abril de 2012

4 Comentarios

  1. hehehehehehhe….
    Molt complicat parlar de festes,deutes,auditòris-trampa sense acústica ninguna (com si la acústica fora important per a la música…) i complir la treva,com sempre genial el meu germanet,i un ratet sarcàstic….Muaaa,bonicoooo!!! 🙂

    • Sí, germaneta, ja sabem que l’auditori és una ……. Cullera no es mereix un auditori en condicions com no es mereix uns polítics en condicions… Així ens va! 🙁

  2. Enhorabuena,por el articulo ,me ha gustado,este año no voy a estar ahi pero como siempre estara muy bien ,asi lo espero,besos

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here