Cuina Suecana: La taronja Sanguinelli /Per Sangonereta

0
334

Al camp suecà, per l’abril, encara pengen les darreres varietats de taronja d’aquesta temporada. De nàvels, es cullen les Washington, Lane Late, Caracara i Navel Powell. De blanques, queda als arbres la València Late. De mandarines hi ha als horts Fortuna i Minneola. I de les taronges de sang, tenim als mercats fins a primers de maig la Sanguinelli, una fruita cítrica abans abundant i popular, i ara una clàssica oblidada.

Hui en parlarem d’aquesta sanguina, la taronja Sanguinelli. Quasi tots els horts de taronges roges que encara queden són d’aquesta varietat. Va aparèixer l’any 1929 en un hort d’Almenara (Castelló), per mutació de la Doble Fina. El Sanguinelli és taronger vigorós, de tamany mitjà, amb fulles de color verd clar, sent un arbre molt productiu.

La taronja Sanguinelli pertany al grup de les taronges dolces. Té forma ovalada, i una grandària mitjana, amb poques llavors. La corfa és fina i brillant, amb zones de color roig intens. La polpa és ben sucosa, de color roig moradenc, amb alt contingut en suc aromàtic, de sabor ensucrat, ric en antioxidants, vitamines C i A, minerals i fibra soluble. La Sanguinelli és la taronja ideal per a taula.

Les sanguines tenen, però, un consum molt baix. A més de la nostra Sanguinelli, hi ha varietats de taronges sanguines, d’origen sicilià i exclusives de la Mediterrània, ben conegudes a Sueca, com: la saborosa Doble Fina, Vaccaro, Entre Fina, la sucosa Maltesa, Red Valencia, Tarocco, Khanpur, Burris, Delfino, Tomango, i la Moro de color bordeus.

La Sanguinelli, d’ampla utilitat culinària a Sueca, s’empra en rebosteria, melmelades, salses, amanides, confitures, coques, gelats, granissats, refrescs, vinagretes, o per aromatitzar plats i còctels. D’antic els suecans, a cambres i pallisses, han elaborat per a consum propi l’excel·lent vi dolç de taronja Sanguinelli, digestiu, melós i seductor.

Hui farem el BESCUIT DE SANG, un clàssic dolç suecà del proppassat segle, ben fàcil d’elaborar i molt saborós. Necessitem un got de suc colat de taronja Sanguinelli madura, la ratlladura d’un parell de corfes de taronges Sanguinelli, quatre gallons de taronja Sanguinelli, quatre ous, deu cullerades de sucre, sagí, deu cullerades de farina, un got d’oli, dos sobres de rent en pols, i sucre de llustre, o “glacé”, com alguns diuen.

Batem els ous i, sense parar de remenar, afegim el sucre, l’oli i la pell ratllada. Tot seguit, afegim amb compte la farina mesclada amb el rent, fins que tot quede ben lligat. La pasta obtinguda s’aboca en un motlle de mida prèviament untat amb sagí –o mantega–, el qual col·loquem al forn a 175 graus, durant una horeta, aproximadament.

En traure’l del forn, espolsem el bescuit amb sucre de llustre i servim adornat dels gallons de la sanguina. Per acompanyar el bescuit de sang, vindria bé una copeta de Grand Marnier. O un còctel, perquè no? Un Margarita, per exemple: tequila, llima i triple sec (Cointreau, o Curaçao). Profit!

http://www.suheca.com/

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here