Un conte per a pensar: L’esmorzar d’un dia qualsevol /Enric Ramiro

0
322

8. L’ESMORZAR D’UN DIA QUALSEVOL
enricramiro@hotmail.com
A Josep Franco

Era una jove empresa de Sueca que tenia molt d’èxit. Possiblement una de les explicacions era el bon ambient que es respirava a la feina. No hi havia massa diferències entre els treballadors, possiblement perquè es tractava d’una cooperativa. De fet, un dels costums era anar-se’n a esmorzar diàriament per grups sense importar la categoria jeràrquica.

Un bon dia, un venedor, un administratiu i el gerent van anar a recuperar forces a mitjan matí, i en creuar la carretera, tirada a terra, es varen trobar una llàntia d’oli però totalment nova i lluent. L’agafaren i efectivament pesava, però en desenroscar el tap, va aparéixer un Geni envoltat en un núvol de polseguera d’arròs, i parlant en valencià (com no) els va dir:
– Sóc el Geni de la Marjal, i com normalment atorgue tres desitjos quan algú em troba, en vaig a donar un a cadascun de vosaltres perquè em dóna la impressió que formeu part d’una cooperativa, els va dir.
– A mi, a mi el primer! Jo primer! Cridava de forma desesperada l’administratiu. I sense deixar de parlar als altres i alçant la veu fins que el sentiren els de Cullera, va dir:
– Vull estar de vacances al Carib i… puff! , va desaparéixer com un somni.
Tot meravellat, el venedor alçà la veu més encara:
– Ara a mi! Ara a mi! Ara a mi!Vull estar a Hawai descansant en la platja amb la meua massatgista personal, amb una inesgotable provisió de cervesa i amb una top model, i… puff! En acabar-se-li l’oxigen per a poder acabar la frase, va desaparéixer també!

El gerent de l’empresa, home de fortes conviccions però de modals lents i reflexius, estava bocabadat i sense poder dir ni “mu”. Mai havia vist res semblant i encara no s’ho podia creure el que li estava passant.

Bé, ara et toca a tu, li va dir el Geni de la Marjal.
– Doncs, doncs, doncs… jo aleshores vull que eixos dos tornen a treballar després de l’esmorzar, diu el gerent.

No cal tindre pressa de parlar. Dir la primera paraula no sempre és el millor. Val la pena, reflexionar en cada moment i esperar-se a tindre tota la informació necessària o mínima per a poder expressar-se i més, si està al costat qui mana.
Qui parla l’últim…

(Inspirat en Lecciones de estrategia comercial, powwerpoint arribat per internet)

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here