Un conte per a pensar: Observar a l’observador /Enric Ramiro

0
367

7. OBSERVAR A L’OBSERVADOR
enricramiro@hotmail.com
A Empar Moreno i Jaume

Hi havia un gurú, a l’ Índia, que tenia molts deixebles, igual com passa amb l’Islam i menys entre els cristians. I entre ells, va córrer el costum d’imitar al seu mestre perquè creien que així heretarien la seua santedat i saviesa. Imitaven les seues poses, com parlava, com menjava, com saludava, el que llegia… Tot el que feia. Ell ja els hi havia dit que la qüestió no era eixa, que no es tractava de reproduir la seua vida, però no li
feien gens però gens ni miqueta de cas.

Un dia el mestre anà a estiuejar a Alginet, molt a prop de l’Almaguer i va baixar cap a la font amb un xicotet recipient, per a fer les seues ablucions. No sé si ho sabeu, però es tracta d’una purificació religiosa d’una persona per mitjà d’un líquid, gairebé sempre aigua, basada en la creença que la neteja corporal i exterior aconsegueix la neteja espiritual i interior necessària per a tractar amb la divinitat.

És practicada a totes les religions orientals. Els budistes les utilitzen entre altres ocasions, en la cerimònia d’ingrés a la vida monàstica. A l’hinduisme, és practicada en forma d’aspersió o en forma de bany, especialment per immersió en un riu sagrat (per exemple el Ganges). També l’Antic Testament assenyala una sèrie de ritus per a retornar a l’estat de puresa ritual: el sacerdot havia de rentar-se els peus i les mans abans de pujar a l’altar, tot el cos abans d’ésser consagrat, les mans abans de menjar, etc. Entre els musulmans és prescrita per l’Alcorà abans de l’oració i en cas de falta d’aigua pot fer-se amb sorra o pols. El baptisme cristià és una ablució inspirada, segons el Nou Testament, en la que impartia Joan Baptista al riu Jordà.

Tornem on estàvem. Total, que en començar a fer l’ablució, recordà que per allí hi havia lladres i decidí soterrar el recipient i fer un xicotet muntó d’arena per a recordar on l’havia deixat. Després, es va ficar en el riu a fer les ablucions pertinents. Aleshores, van arribar els deixebles i l’única cosa que van veure era que el mestre feia un muntonet d’arena, i es van posar tots a fer muntonets d’arena. Quan el mestre va eixir del riu i va anar a buscar el seu recipient, es va trobar amb centenars de muntonets d’arena i va tindre gran però que molt gran treball per a trobar el seu recipient. Inclús hi ha qui diu que el deixà perdre.

Cada persona ha de buscar el seu camí personal, doncs copiar sense pensar, no serveix per a res. Podem aprendre de totes i de tots però contextualitzant el missatge i adaptant-lo a la nostra realitat.
(Inspirat en un conte tramés per Empar Moreno)

Enric Ramiro

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here