Des de Les Antípodes: De segona mà /Julia Perea

2
317

De tant de viatjar d’ací cap allà hem anat acumulant un muntó de coses que hem anat adquirint ,   coses per a la casa com ara objectes de cuina: plats, gots, cassoles, coberts, microones, xicotets electrodomèstics, llençols, cortines, flassades… llibres dels xiquets i l’escola sobre tot, mobles, ordinadors, joguets…

El cas és que no sempre pots portar-los per que de vegades és més car transportar-los que comprar-los de nou, així que sempre tenim el dilema: ¿què fem en ells?

En Itàlia regalarem unes poquetes coses com ara ventilador, microones, una taula d’escriptori… a un amic que li va vindre d’allò més bé per a completar la seua vivenda.

En Bèlgica pogueren trobar una casa que tenis tot inclòs, fins a la batedora, així que no comprarem res. Però per a Luxemburg tinguérem que comprar un fum de coses per moblar la casa, ja que estava tot buit. Gràcies al IKEA poguérem apanyar-nos en bon preu.

És curiós però al principi d’estar per allí moltes vegades veia cartels fets a mà pels camins en que anunciaven per al següent diumenge “brocante” en tal o qual lloc o poble i no imaginava què podria ser. Fins que vaig anar. No és ni més ni menys que una espècie de “mercat” però de mobles. En la meua zona també hi havien llibres, plats, figures, màquines d’escriure antigues, llibres i revistes de l’any catapúm , fins un xicotet orgue que havia estat utilitzat en una esglèsia.

En realitat el que fan és buidar el traster de eixes coses que ens dona no-se-qué tirar-les perque encara estan bé, però que no ens caben en casa, i damunt trauen uns dinerets… no està molt mal pensat. En eixa ocasiò a soles compraren algún que altre llibre (com sempre) i un parell de tasses de café de porcellana molt boniques, en decoracions daurades.

Ací en Wellington és molt fàcil trovar mercat de coses de segona mà. Tot el que pugues imaginar, tot es “recicla”  torna a ser ùtil per a altres persones.

Respecte als trasters de les viviendas, ací el que fan es el que es diu un “garage sale”. Un particular qualsevol, normalment en diumenge, obri les portes del seu garatge i posa a la venta tot el que creu convenient, normalment a preus simbòlics i qui tinga temps  passa per allí i carrega el que li vinga bé. Encara no he anat, però el pròxim avís que veja em passaré per vore exactament què és el que hi ha…

En el treball també m’han contat hi ha una llista de correu exclusiva per als empleats on s’oferta de tot; inclùs han oferit coses de bades barat a emportar-se -les…

Per internet (no se què seria del kiwis sense internet, ja vos ho contaré)  la pàgina per excel·lència es www. trademe.co.nz on es compra i es ven de tot el que pugues imaginar: des de cotxes fins a instruments musicals, lloguer/venda de cases, vehicles, roba, packs de vacances…

També he vist botigues on venen electrodomèstics reparats o de segona mà, ací la veritat es que nous son prou cars i supose que estes botigues abastixen a la gran quantitat de gent que hi ha que no sempre poden permitir-se el luxe de comprar-ho tot nou.

Prop de Cuba street, uns dels carrers més emblemàtics de Wellington i que representa l’ambient bohemi de la ciutat, es trova una botiga de roba “de marca” on venen peces de roba de segona mà en excel·lent estat i a molt bon preu. De aquest estil també hi han botigues de la New Zealand Red Cross on la roba és més de “tots els dies” per a xiquets i també prou per adults. Els diners son per a ajudar a la Creu Roja del país.

No ens podem oblidar de “The Salvation Army” on es venen  coses que la gent regala (roba, llibres, mobles, joguets, discs…)  i els diners que obtenen es dediquen per a ajudar als necessitats. Està gestionat per voluntaris, gent major que fan aquesta tasca de forma desinteressada, sense cobrar un dolar. Ells classifiquen i fiquen a la venda estes coses, tot per una bona causa.

Els jocs per a les consoles també es poden trobar molt freqüentment de segona mà a preus molt interessants. La meitat o menys.

També a l’escola duran la celebració de les típiques “fairs” hi han quantitat de llibres, roba de neu, joguets… per a vendre i traure uns dinerts per a l’escola.

Un recent descobriment en un barri prop d’aci, anomenat Kilbirnie, és el de una botiga on porten roba tradicional i autèntica japonesa, els kimonos de tela o de seda pero home i per a dona i un fum de coses  tradicionals japoneses. Allí hem comprat un preciós quimono de color rosa estampat en flors roges i el seu corresponent “obi” , una mena de cinturò de tela ample de diverses formes,per a sostindre el quimono.

Però on més disfrutem la meua filla i jo es en una botiga anomenada: Arty Bees Books. Es una botiga-llibreria on trobes llibres de segona mà en un estat excel·lent, altres molt antics, revistes, llibres de música i partitures per a tot tipus d’instruments, enciclopèdies, llibres en altres idiomes… un paradís per als amants de la lectura.

Ja la hem visitat un parell de voltes i és un perill… no eixim mai en les mans buides.

Però tornarem a caure en la temptació…

Fins la pròxima.

Julia Perea, Wellington 31 de març de 2012

2 Comentarios

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here