6. Un Nadal ben complicat
enricramiro@hotmail.com
A Josep Chaqués i Rosalia
No cal dir que sempre no han existit els vehicles a motor i inclús quan existien, no tots hi podien accedir, ni als privats ni als públics. El cas és que una família de Benifaió que tradicionalment anava a treballar a França, quan venia el Nadal, tornaven sempre cap a casa, i ho feien acompanyats de l’ase.
El pare, que ja era major, anava damunt de l’animal per la seua edat i pel respecte que abans tenien els descendents als pares, mentre el fill que era jove i feia pilates, caminava a bon pas i algú que els va veure passar, els va dir:
– No li dóna pena que el seu fill vaja caminant? Quina poca vergonya de pare! Després no es queixe si el seu fill no vol saber res de vosté i l’envia a l’asil!
El pare es quedà mirant el seu fill i malgrat les seues protestes, el va convèncer per a que canviaren i ell passà a caminar.
Però un poc més endavant, algú li va dir:
– Xiquet, no te dóna vergonya que ton pare vaja caminant? És que no tens una miqueta de coneixement? Tu que eres fort vas en l’ase i ell que ja té edat, ha d’anar a peu?
Aleshores i després de xarrar-ho entre els dos, optaren per caminar tots dos i així que descansara el pobre animal que els havia portat des del país gàl·lic.
Però un poc més endavant, algú va comentar:
– Mira que són bajoques. Porten un ase i no l’aprofiten per a pujar el pendent. Tenen un cervell de garrofa i s’encallaven de tant de riure de l’un i de l’altre.
Total, que després de rumiar-ho una estona, comprengueren que ja havien deixat descansar a l’ase, que era un animal de càrrega i per això se l’havien emportat a França i que pot ser tenien raó i era una llàstima desaprofitar-lo.
Així, que va pujar el pare i el fill damunt l’ase.
Però un poc més endavant, algú va dir:
– Pobre ase, mira com abusen de l’animalet! Serà possible? És per a denunciar-los i tancar-los a la presó als dos!
Qualsevol que vulga criticar-nos, sempre trobarà un motiu. Inclús hi haurà gent que ens tindrà mania i enveja sense nosaltres fer res. No cal fer cas a tots, sinó a aquells que ens volen. Es podran equivocar, però almenys intentaran fer-ho pel nostre bé.
(Inspirat en Magia en la chistera. Cuentos. http://www.sefcarm.es/documentos/2006/D/OMchistera.pdf)
Enric Ramiro
….que era jove i feia pilates 🙂