Llotgeta de baix: Faràndula /Xavier Campillo

0
278

Dimarts que ve celebrem el Dia Mundial del Teatre. Aquest 27 de març serà, però, significatiu, perquè enguany fa cinquanta anys que l’Institut Internacional del Teatre de la Unesco ho va instaurar, promovent la difusió d’un Missatge anual escrit per una personalitat escollida del món del teatre. La celebració ens permet reflexionar sobre les perspectives de l’art teatral en el camp de l’educació i la transformació social.

Per a 2012 la persona triada és John Malkovich, que suma el seu nom a una llarga llista en la qual figuren, entre altres, Arthur Miller, Vaclav Havel, Iakovos Kampanellis, Peter Brook, Pablo Neruda, Antonio Gala, Eugene Ionesco, Jean Louis Barrault, Laurence Olivier, Jean Cocteau, etc.

El curt Missatge de Malkovich, que es llegirà a teatres i places del món –a Sueca ignore on i quan– el tinc davant meu, i no puc resistir la temptació de compartir amb els lectors, tot traduint de l’anglès, un retall d’aquest text deliciós i lúcid. Comença dient a autors i actors: “Que el vostre treball siga convincent i original, profund, commovedor, reflexiu i únic. Que ens ajude a reflectir la qüestió del que significa ser humà”.

En efecte, el ser homínid es torna humà quan descobreix el teatre. I l’home inventa i és teatre ja a les cavernes, al ritual màgic de la caça i la collita que, més tard, amb música i dansa, passa a ser cerimònia dramàtica on hi ha expressió del principi espiritual de la comunitat. El caràcter de manifestació sagrada en el primitiu teatre és factor comú a totes les civilitzacions.

És a través de la faràndula que tenim la representació simbòlica dels trets materials, espirituals, intel·lectuals i emocionals d’una societat o d’un grup, la seua manera de vida, el sistema de valors i les seues tradicions i creences. Així fou, és i serà sempre, des de les màscares als drames davant d’Osiris a l’ancestral mímica africana, de Tespis i els ritus òrfics a Grècia a la skene de Roma, fins a hui.

L’art escènica, tot i incloent òpera, ballet, mim i pantomima, com un llenguatge que permet la dinàmica dels sentits, transmet significats que tenen un valor molt més enllà de l’ús de la paraula, o dels estils dels discursos. El teatre ofereix a cadascun el mètode estètic per a analitzar el seu passat en el context del seu present, i poder inventar el seu futur, sense esperar per ell. Perquè actors, a la fi, som tots.

Xavier Campillo

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here