Un conte per a pensar: Demà no saps si viuràs /Enric Ramiro

0
349

5. DEMÀ NO SAPS SI VIURÀS
enricramiro@hotmail.com
A Pere Calpe i Paqui Talens

Una atractiva dona de negocis de la capital estava al portet del Perelló, de moment terme de Sueca, quan arribà una barca amb un tripulant ben carregat de peix per a la subhasta que es fa de vesprada. L’home destacava per la seua veterania i experiència a l’hora d’atracar al port i manipular el peix, al temps que per la seua bohomia i costum d’aquest país de saludar a la gent.

Un poc impressionada la forastera per la naturalitat i generositat en la conversa, s’atreví a felicitar al pescador per la (intuïtiva) qualitat del peix que pressuposava i a preguntar-li amb el reduït valencià de que disposava pel temps que li havia costat en pescar-lo.

L’indígena amb la natural socarronia de la Ribera, li va amollar:
– Oh, només ha sigut una estoneta. Anar i vindre, i poc més!
– Oh! I per què no s’ha quedat més temps per a poder agafar més peixos?
– I per a què vull més peixos? Amb aquests, en tinc prou per a la família.
– Però, i per a què vol tant de temps ací a terra, sense fer res?
– Dona, per a fruir de la vida. M’alce tard, pesque un poc i menge d’allò que em dóna la mar, vinc i faig la migdiada, m’alce i jugue un poc amb els meus fills, vaig al casino a veure els meus amics, prenem un vermudet i toquen la guitarra. Vaig a casa i preparem el sopar, i acabem amb una bona pel·lícula o la sèrie que toque, i a dormir. La veritat és que tinc una vida plena i molt ocupada.

Vist que hi havia matèria de sobra per a la conversa, l’empresària li va dir:
– Mire vosté. Sóc graduada de la Universitat de València i tinc un màster a Harvard i el podria ajudar. Pense que hauria de dedicar més temps a la pesca i amb el temps, arreplegar diners i comprar-se una barca més gran o vàries barques. D’ací, pot posar una fàbrica de conserves i anar-se’n a València i expandir-se per tot el país.

– I quant de temps em costaria fer tot açò?
– Home, si tot va bé uns deu anys, més o menys.
– I després, què?
– Ací està el millor: vendre l’empresa i fer-se molt ric.
– I tant ric, per a què?
– Doncs per anar-se’n a descansar a un poble menut, jugar amb els néts, fer la migdiada, anar amb els amics, prendre el vermudet que li agrada  toca la guitarra.
– I si ja faig tot açò, per a què he d’esperar deu anys?

Pot ser no fa falta fer tantes coses i gaudir més la vida. Pot ser tan sols en tenim una i de vegades no l’aprofitem suficientment.

(Inspirat en un correu arribat per internet, tramés per Paqui Talens i Pere Calpe)

Enric Ramiro

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here