Crisi també en les polítiques d’Igualtat /Opinió: Joves EU-Alzira

0
391

El dia 8 de març és un dia de reivindicació pels drets de la dona, és una jornada de lluita que creiem de gran importància, ja que el moviment feminista pretén des de fa molts anys implantar un model de societat equitativa entre homes i dones.

La nostra societat ha sigut creada per homes i per a homes, de manera que tota dona que ha sigut capaç d’acumular una quota de poder important ho ha fet assumint els rols masculins. Adquirim aqueixos rols des del bressol i quan anem creixent ens veiem baix el bombardeig constant de multitud de missatges que delimiten el paper que ens toca jugar depenent del nostre gènere. El patriarcat no solament implica la submissió de la dona, sinó que també força a l’home a assumir uns rols que no sempre són beneficiosos per a aquest; hi ha homes que pateixen l’estigmatització al no complir els rols imposats.

Malgrat que en els últims anys hi ha hagut alguns avanços en matèria d’igualtat, en aquesta època de crisi s’accentuen les desigualtats existents entre homes i dones. El primer símptoma d’aquesta desigualtat s’observa quan entrem en la denominació de crisi. Un país no està en crisi fins que les quotes d’atur comencen a afectar als homes en gran mesura, però, quan els aturats són dones, joves i immigrants, com havia passat fins abans de l’esclat del 2008, no es parla de crisi.

Açò també s’evidencia quan en època de vaques flaques, el primer lloc on es redueixen costos és en els programes d’ajuda a dones (Oficines d’Atenció als Víctimes del Delicte, Cases d’Acolliment per a dones víctimes de violència, Biblioteca de la Dona, Punts de Trobada Familiar, etc.). De les 48 oficines d’atenció a víctimes del delicte després de l’onada de retallades, el País Valencià ha quedat amb tan sols 16 d’elles, repartides territorialment amb 6 a València, 6 a Alacant i 3 a Castelló. En el 2011 es van atendre en aquests centres a 11.000 víctimes, i el 70% d’aquestes eren víctimes de violència de gènere. Amb aquestes estadístiques en la mà, podem fer el càlcul que ens deixa amb unes 6.000 dones desateses per any, a causa de les polítiques de retallades.

Sota la premissa de l’austeritat davant la crisi econòmica, disfressant determinades polítiques com merament tècniques, els serveis socials han sigut els primers a ser retallats. Açò ja no respon a uns criteris merament econòmics, sinó que respon a una ideologia clara, que beneficia el patriarcat, la de la dona al servei de l’home. En conseqüència, el que es manté des d’algunes esferes polítiques és un doble discurs hipòcrita, en el qual de forma paternalista, es diu que s’ha de donar protecció a la dona i condemnar la violència exercida cap a elles; mentre que, per un altre costat, se la desprotegeix en la pràctica, fent-nos retrocedir després d’anys d’avanços.

Malgrat aquest context, no podem permetre que amb l’excusa de la crisi, s’interrompa el gradual avanç cap a una societat igualitària, perquè, al cap i a la fi, la lluita feminista pretén construir una societat equitativa i justa, en la qual tota persona, independentment del seu gènere, sexe o condició siga lliure, capaç i completa en si mateixa.

Imma Martí i Juan Miguel Araque

Joves EU-Alzira

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here