Un conte per a pensar: Una pobreta molt pobreta /Enric Ramiro

0
279

4. Una pobreta molt pobreta
enricramiro@hotmail.com
A Miquel Alandete

Una pobreta molt pobreta vivia en un llogaret anomenat Carcaixent amb poques pedres i alguna paret. Al llogaret hi ha havia una taverna on els nobles solien passar el temps quan es ponia el sol i així trobar alguna distracció. Ja se sap que l’estar ociós dóna peu a mals pensaments i els aristòcrates procuren no caure en eixes temptacions.

El cas és que cada nit, a les 9 en punt ni més ni menys, la mendicant entrava a la taverna i s’aproximava a la taula dels senyorets. Aquests com ho sabien i ja era tradició, li feien un lloc ràpidament i tots els dies li feien el mateix: li col·locaven damunt la taula
una moneda menuda d’argent de 10 sous i una altra gran d’or de 100 sous i li deien:
– A veure, ací tens dues monedes. Tria la que vulgues i te la quedes.

La pobreta molt pobreta sempre triava la moneda de 10 sous d’argent, mirava els nobles, se la ficava a la butxaca i se n’anava cap a la porta ben ràpidament. De camí cap a l’eixida, tots aquests senyorets tan nobles i renobles l’escopien i en feien burla, al temps que reien i donaven cops a la taula.

Una nit, un noble que no participava en el joc (sempre hi ha algú), li va preguntar per què sempre triava la moneda més menuda i no la d’or. Li va explicar que no era lògic que ho fera, doncs la d’or valia molt però que molt més, i que a ell no li pareixia bé que es burlaren d’una persona i l’escopiren per la seua ignorància.

Aleshores, la pobreta molt pobreta li va explicar la seua visió de la història. Li va dir que si triava la moneda d’or alguna vegada, els nobles deixarien de fer el joc i no tindria res. El noble li preguntà si no l’ofenien els insults, les burles i les salivades. La pobreta molt pobreta li va dir que els qui s’haurien d’ofendre eren els nobles, però l’aristòcrata no entenia res de res. És molt senzill, va contestar la medicant.
– Els nobles es burlen de la meua ignorància perquè cada dia trie la moneda menys valuosa, però d’eixa forma m’estan mantenint i jo m’estime més fer creure que sóc ignorant que no ser ignorant i creure’m intel·ligent.

Pot ser algun dia heu trobat o trobareu gent que es pensa ser molt intel·ligent, quan en realitat és una gran ignorant que li està fent el joc a d’altres que són els qui s’aprofiten d’ella. I al revés, pot ser algun dia heu trobat o trobareu gent molt senzilla, plana i natural amb una gran intel·ligència. I és que els envasos no són el contingut. El camí més curt no és el recte. No ho demanes tot si vols aconseguir alguna cosa.

(Inspirat en un conte escoltat a Miquel Alandete)

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here