Llogeta de baix: Dones /Xavier Campillo

0
324

Aquesta setmana, la lluita de la dona per eixir d’una situació d’invisibilitat i discriminació, l’hem celebrat al mig d’una crisi, ahir financera, hui social. Molt perdrem, si amb la crisi se’n va l’aposta per la igualtat d’oportunitats de la dona. Molt guanyarem si, amb la crisi, creix la necessitat d’incorporar la mirada de la dona, i la perspectiva de gènere permeta en tots els àmbits convertir crisi en oportunitat.

El món financer, sense cap o amb poc control, expressa cada dia la necessitat que té de governar el món, un món on volem incorporar més encara la cultura femenina, de la mateixa manera que fem a casa. El nou ordre mundial haurà de tornar a situar l’educació, els drets de la dona i la seua participació a l’esfera pública com el camí per eradicar la pobresa galopant i per aconseguir arreu democratitzar la política.

El masclisme, que encara és molt viu, inserit en la cultura, en les tradicions, en les interpretacions religioses, i que perpetua les diferències, no té cabuda en la democràcia global. Estem, però, molt lluny encara.

La crisi ha de suposar noves oportunitats. Hem perdut confiança i valors compartits, i també –qui diu no?– un model econòmic, social i cultural. Construir confiança és feina de mirada plural, com ho és tornar el crèdit a la política, els valors i la bona gestió, i incorporar, amb un punt de feminitat, ànima i emocions socials al lideratge.

La crisi ens posa davant les nostres fortaleses i febleses. Cal prioritzar el suport a les famílies per prevenir la pobresa, s’ha de fomentar l’educació i la cultura com a base de la societat del coneixement i de la cohesió, i s’ha de garantir el manteniment dels serveis bàsics.

En aquesta crisi mundial i local, la mirada i la cultura de les dones, i la cura de les persones i famílies són imprescindibles. Estem, sense adonar-nos-en, construint una nova cultura on els homes comencen a compartir el que havia estat el patrimoni cultural de les dones, així com les dones s’estan introduint en allò que la història havia reservat als homes.

Tot això permetria exercir un poder menys jeràrquic i més plural. Vull pensar o somiar, doncs, que l’avanç de les dones per a la igualtat d’oportunitats no patirà durant la crisi, perquè és el moment de compartir valors i de donar a l’espai públic i privat una perspectiva de gènere. Si ho fem així pense que tots eixirem guanyant.

Xavier Campillo

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here