Cuina Suecana: La dacsa confitera /Per Sangonereta

0
639

Dacsa panolla

La dacsa confitera o panís roser (Zea mays everta), de panolles amb menuts i brillants grans vermells, com perles de coral, o de grans grocs com boletes d’or, té una vella tradició casolana a Sueca. La dacsa, genèricament anomenada també panís, forment, moresc, blat de moro, maís, milloc, blat de l’Índia, capsa i fusada, és una planta de les poàcies, domesticada a Mesomèrica fa 6.000 anys per asteques i maies.

Al llarg del segle XVI va ser introduïda la dacsa a Sueca, gràcies a la seua adaptabilitat al nostre clima. Les varietats cultivars a Sueca reben diversos noms populars: dacsa confitera o esclafidora, que fa els grans rodons, vermells o grocs, i és la més estimada per fer roses; dacsa nana, molt baixeta, amb el gra llarguet i blanc; dacsa del queixalet, lluenteta, xicoteta, de gra blanc i llarguet, molt bona.

Hi ha altres variants, que reben diversos noms: dacsa barrenda, de grans grossos; dacsa colomina, de bona casta; dacsa guixenca, de gra aplanat; dacsa moruna, de gra groc; dacsa rosera o clotxera, que donen als coloms; dacsa torratera, de panolla dolça i molt bona de menjar; dacsa roja, de gra rodó; dacsa de monja, de gra xicotet i petador.

Entre els beneficis de la dacsa confitera, cal dir que protegeix la mucosa intestinal, relaxa les vies urinàries i realitza una acció depurativa que evita la formació de pedres; és bona la dacsa per als de tensió elevada i alts nivells de glucosa i lípids; té propietats emol·lients, i s’usa per combatre problemes dentals; l’oli de dacsa rebaixa el colesterol.

Hui amb dacsa confitera farem ROSES, que també anomenem bufes, borles, crispetes, clotxes o mongetes. Dir “palometes” és castellanisme inadmissible; i dir “cotufes” és un anglicisme derivat de “corn-to-fry”, “dacsa-per-a-fregir”.  Fer roses és una festa per a grans i menuts, en els dies de l’hivern.

Basta un bon foc de suros de panolla, un trespeus, un perol gran, un pessic de sal, un poc d’oli i la paleta foradada per remenar el grapat de dacsa confitera que haurem abocat. Silenci. Comencen a saltar i esclafir els grans i esclata també la cridòria dels xiquets i les rialles dels majors. L’operació no pot ser més innocent i elemental, però es conjuminen aspectes primitius, prodigiosos i màgics en rebentar-se els grans.

Separem els grans no esclatats, que es diuen “tostons”, “agüelos”, “bales” o “confits de dacsa”, i preparem una gran panera, revestida per dins amb blanca tovallola de fil, i allí s’aboca la primera cuita, que no tardarà en desaparèixer, mentre se’n prepara una segona i una tercera.

Poden també fer-se roses dolces amb sucre, almívar, mel, arrop, o cobertes de xocolata. Siga com siga, per aquest manà tan fràgil, gustós, amb un paladar de cotó en pèl fregit quasi immaterial, pur aroma d’oli, foc de suro i flor de farina, caldria aportar un vinet novell, lleuger i valencià, dels molts que podeu trobar arreu, a ser possible blanc i sec. Hui, no cal suggerir-ne cap. Vosaltres trieu. Profit!

http://www.suheca.com

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here