Representants de formacions polítiques progressistes i d’organitzacions cíviques i ecologistes de la comarca s’han concentrat esta nit a Alzira per demanar el tancament de la central nuclear de Cofrents davant 2el perill i risc potencial"
El portaveu de la Coordinadora Antinuclear de la Ribera, Pedro Domínguez, ha recordat la "perillositat" de les centrals nuclears, donat que un accident "genera residuus racioactius durant segles". Segons ha denunciat Domínguez, "Iberdrola es queda els milions i nosaltres el perill i el risc que comporta Cofrents". Esta coordinadora, convocant de la concentració, lamenta que "la gent no estiga massa concienciada del risc que comporta Cofrents per a la comarca".
Pregunta al Govern
Per la seua part el diputat al Congrés per Compromís-Q, Joan Baldoví, present a la concentració, ha manfiestat a Riberaexpress que la seua formació té previst formular, en breu, una pregunta al Govern sobre la central de Cofrents, a més d’establir una línia de col.laboració amb les organitzacions ecologistes que formen el G-5 "en temàtiques mediambientals que afecten a l’estat espanyol i traslladar-les al Congrés".
Baldoví, que s’ha entrevistat esta setmana amb varios afectats japonesos per l’accident de Fukushima, ha dit que els veïns que viuen a 62 km de la central accidentada "patixen en un dia la mateixa radiació que nosaltres en un any" i ha fet palés que "els xiquets d’aquesta zona del Japó sols eixen al carrer una hora al dia".
Manifest llegit al final de la concentració
FUKUSHIMA MAI MÉS. VIURE SENSE NUCLEARS
Estem ací reunits per a commemorar, al costat de desenes de ciutats de la resta de l’estat i de l’estranger, on s’estan celebrant actes i accions simultàniament, el primer aniversari de l’accident de Fukushima, i per a recordar que Fukushima no ha acabat, que Fukushima ens afecta, i que on hi ha una nuclear hi ha un Fukushima (o un Txernòbil), en potència.
Durant l’any que ha passat hem vist tot tipus de maniobres de la indústria nuclear i els seus grups de pressió perquè Fukushima aparega com un esdeveniment superat. La realitat és bastant diferent: les seqüeles de la catàstrofe continuen hui, i els seus efectes sobre la vida i la salut perduraran en el temps.
La data de l’11 de març de cada any porta el record de tot tipus de víctimes, persones que han patit tragèdies per causes naturals o per actes de terrorisme, i a les quals ara hem de sumar les d’un desastre nuclear.
A diferència de les seqüeles d’una catàstrofe natural, o d’una acció fruit de la barbàrie humana, les conseqüències d’una catàstrofe nuclear, com Fukushima o Txernòbil, es projecten més enllà dels supervivents, i les víctimes no es trobaran únicament en la zona afectada. És el preu que paguem per l’energia nuclear. L’única eixida a aquesta irracionalitat és detenir les centrals nuclears, la qual cosa no solament és possible, econòmica i tècnicament, sinó que també és necessari a nivell social i ambiental.
A més del perill d’accident, les centrals nuclears estan impedint a Espanya una major participació en la generació elèctrica de les energies renovables, que generen moltíssims més llocs de treball que qualsevol altre tipus de generació clàssica i, sobretot, que la nuclear. Unes energies renovables la producció de les quals enforteix també la independència energètica de l’exterior i redueix a mitjà termini el preu de l’electricitat al consumidor final.
Hui la majoria del reactors nuclears de Japó romanen apagats, i no hi ha crisis d’energia ni talls d’electricitat. Hi ha una greu crisi, no obstant açò: la de la contaminació radioactiva. Els seus efectes i el seu abast real no es coneixen, ni es coneixeran mai detalladament, però es creu que el cost econòmic supera ja els 50.000 milions d’euros i , en qualsevol cas, siga el que siga, serà un cost assumit per l’estat japonès, la qual cosa és tant com dir per la societat japonesa, i no per la companyia elèctrica propietària.
Durant tot l’any que ha passat, els defensors de les nuclears a tot el món i especialment al nostre país han continuat mentint i amagant per a mantenir un negoci que costa vides i provoca danys ambientals quasi irreversibles.
A Espanya la situació és especialment preocupant, perquè la central nuclear de Garoña és idèntica al reactor número 1 de Fukushima, i una de les més velles del món, i tenia determinada una data de tancament, el Govern ha decidit allargar irresponsablement el seu funcionament fins a 2019. També, i més propera a nosaltres, la central de Cofrents, també amb molts anys de funcionament, és idèntica al reactor nº3 de Fukushima, i malgrat els nombrosos problemes que pateix i les seues freqüents avaries, fa una any va ser també autoritzada per a funcionar deu anys més, sense esperar al menys l’avaluació dels resultats de les proves de resistència que se li han realitzat, per la comissió Europea.
Com en Fukushima, les conseqüències d’una catàstrofe nuclear no es limitarien als voltants de Garoña o de Cofrents, s’estendrien per tot el país i ho condemnarien a un futur dantesc. Aquest és el risc que el govern assumeix, a canvi que els propietaris de la central continuen guanyant centenars de milions d’euros, mentre el preu de l’electricitat es mantindrà inalterable, tanquen o no les centrals nuclears.
Per tot açò, fem des d’ací una crida i exigim al govern espanyol, i de la resta dels països nuclearitzats perquè, posant per davant el benestar i el futur de la ciutadania dels beneficis d’algunes empreses, aposten per un model energètic basat en la gestió de la demanda, l’estalvi i l’eficiència energètica, i en la generació mitjançant energies renovables i tanquen, d’una vegada, i per sempre, Garoña, Cofrents i la resta de les nuclears.
