Un conte pera a contar: Una parella molt lleugera /Enric Ramiro

2
426

3. Una parella molt lleugera

enricramiro@hotmail.com

A Mireia Gandia
Això era una vegada una parella molt lleugera que vivia a una ciutat del nostre país, exactament a Vila-real, molt a prop del Carrer Blasco Ibáñez a un pas de l’estadi del Madrigal. Eren joves i ben moderns. Habitaven un preciós adossat de dues plantes amb garatge a un mig soterrani que compartien amb un xicotet celler i un taller de bricolatge. Tenien per costum en arribar de treballar, donar-se un dutxa i ja ben endreçat, col·laborar els dos en les feines de la casa. I així passà que un bon dia, el xic anava a entrar en la dutxa mentre la seua dona estava acabant d’eixugar-se el cabell. Just en eixe instant, i com ens haurà passat possiblement més d’una vegada, sonà el timbre de la porta.

Després d’alguns segons de dubte i altres de pensaments no massa agradables, ambdós decidiren que aniria ella, de forma que es posà el barnús i es dirigí cap a la porta. Després de mirar a veure qui era, s’adonà que era el veí del costat i com tenien una certa confiança, li obrí.

Abans que ella pronunciara cap paraula, el veí li va dir:
– Et done 1000 euros si deixes caure el barnús a terra.
La xica entre somrient i incrèdula, va veure els dos bitllets de 500 euros que portava a la mà i com era cinturó negre de karate, pensà uns segons i es va decidir. Deixà caure el barnús i es quedà nueta front al veí. Després de contemplar-la uns segons, el veí complí la seua paraula i li donà els bitllets..

Encara desorientada, tancà la porta ràpidament, es posà de nou el barnús i tornà al bany a eixugar-se el baell, dubtant de si contar-li o no la veritat a la seua parella.
Quan arribà, el xic li preguntà qui havia tocat el timbre. I ella va respondre sense donarli importància:
– El veí del costat..
I aleshores, l’home li afegí tot content:
– Ah! I t’ha tornat els 1000 euros que li vaig deixar?
La coordinació és molt important. Ho és entre la parella, ho és amb les filles i els fills, ho és amb les companyes i companys de treball, entre els empleats i entre els caps, o siga entre tots. Si hi ha una bona comunicació, s’evitaran possiblement més d’una situació desagradable i de risc. En resum, cal estar coordinat.

(Inspirat en una història apareguda a “Lecciones de estrategia comercial”, powwerpoint per internet)

Enric Ramiro

2 Comentarios

  1. Abans de treballar de mestre, ho feia de Coordinador a una instal·lació esportiva. Els treballadors, companys a qui jo devia coordinar, no volien assistir a les reunions tècniques que jo considerava necessàries per al desenvolupament de les seues funcions com a tècnics esportius, i tot pel fet que el nostre jefe no volia pagar-los eixes hores. Això va generar una sèrie de incidències gens positives per al servei en qüestió, que no s’hagueren produit si ambdues parts heguessen cedit un poc. Finalment es va arribar a un acord per tal de realitzar eixes reunions i així donar-li un millor funcionament.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here