Un conte per a pensar: A qui no li ha passat alguna vegada? /Enric Ramiro

4
404

2-A qui no li ha passat alguna vegada?

enricramiro@hotmail.com
A Pilar Morant

Un rector anava conduint a prop de Benimuslem, quan va veure una jove monja parada al costat de la carretera esperant l’autobús. Evidentment, una persona formada en la caritat i la bondat, no podia deixar passar eixa oportunitat de fer el bé. El rector parà i li va oferir portar-la al poble més pròxim. La monja acceptà la mar de contenta i posà el seu equipatge al seient de darrere. En seure, la seua falda s’estirà cap a dalt i deixà veure unes cames molt boniques.

Quan el rector se n’adonà poc de temps després de l’esdeveniment, quasi ocorregué un accident. Aconseguí controlar el cotxe, però no pogué resistir la temptació, posà la mà en la cama de la jove monja, va notar la seua suavitat i sentí un gran plaer.
Ella el mirà de dalt a baix i li va dir:
– Pare, per favor, recorde el Salm 129.
Aleshores, el rector retirà ràpidament la seua mà i demanà disculpes, però els seus ulls es resistien a deixar de mirar la cama. De fet, poc després, la seua mà botà de la palanca de canvi al genoll de la monja amb un reflex inconscient.
– Pare, li demane per favor, que recorde el Salm 129, reiterà la jove monja.
El rector, contrariat, retirà novament la mà i tractà de disculpar-se:
– La carn és dèbil, germana… No m’ho tinga en compte i faça el favor de comprendre’m.

Entre mirades i dèbils aproximacions carnoses varen recórrer el trajecte. Arribaren a la destinació i ella mirà al rector ben significativament, al temps que li agraïa el favor d’haver-la aproximat al seu poble.

El rector continuà el seu viatge de forma accelerada i quan arribà a sa casa, se n’anà corrents a veure el que deia el Salm 129.
Salm 129: “Segueix endavant i intenta-ho. Arribaràs a la glòria.”

Estigues informat al màxim sobre temes relacionats amb el teu treball o t’exposes a perdre grans oportunitats. La formació permanent és imprescindible en la societat actual, tant si treballes com a funcionari, botiguer, comercial, a casa, al camp, a la mar, o més encara com a delinqüent.

(Inspirat en “Lecciones de estrategia comercial”, powwerpoint arribat per internet)

Enric Ramiro

4 Comentarios

  1. Simplement merevallòs, persones con tu fan falta, amb la teua sapiència, i sobretot amb la teua humanitat. Gràcies, Enric per regalar-nos estes coses tan boniques. gràcies, mestre

    • Moltes gràcies Rosa.
      Amb comentaris com els teus, val la pena continuar escrivint.
      Una abraçada:

      Enric Ramiro

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here