Els últims roders? /Opinió: Diego Gómez

0
413

La famosa novel·la de Josep Franco l’últim roder, ambientada en la preciosa vall d’Aigües Vives a finals del segle XVIII, relata un episodi on el protagonista de la mateixa assalta les propietats d’un dels terratinents més importants de la zona. Qualsevol lector que conega aquells indrets, pot relacionar aquest esdeveniment amb la finca actual de SOS. Doncs bé, sembla que la història té una continuïtat a la nostra actualitat, una continuïtat inversemblant donades les notícies que ens arriben d’un acord d’explotació urbanística, entre el propietari de la finca i una personalitat desconeguda als menys pels alzirenys i barraquers, de l’Aràbia Saudí.

Tornen els roders a fer de les seues per la Vall? O tal vegada aquesta qualificació siga un tant desproporcionada o generosa? Tot segons els ulls del negoci urbanístic que es pretén muntar als peus de la Serra de les Agulles. M’explique: la construcció de 779 cases, 1 hotel de luxe i 1 camp de golf de 18 clots, no sona a bombolla urbanística i a pelotazo de la construcció? I molt més quan a la Barraca hi ha urbanitzacions paralitzades, un hotel en venda i un cap de golf de recent inauguració a menys de 500 m. Aquest nous roders o com algú més ha qualificat de “golfos” (sense menysprear als que juguen al golf), han fet de veritat números? S’han adonat de la no viabilitat del projecte? L’ajuntament i la Generalitat no veuen que es tornar a caure en la mateixa pedra-rajola que ens ha portat a la crisi actual?

Evidentment aquesta gent, que força la màquina del negoci no pensa en la sostenibilitat del projecte, ni en la seua execució efectiva i viabilitat. Ens enganyen amb la creació de llocs de treball i en la rendibilitat futura d’una desfeta territorial. Ells i els que li donen suport són els roders de l’actualitat. Per a ells el que importa és la seua butxaca, quan més plena millor, per això si que han fet números. I nosaltres a creure que amb aquest projecte tindrem l’oro i el moro (perdó per la comparació i tots els meus respectes al Prince Turki Bin Saad, 7é en la línea successòria del país del petroli).

Des de Compromís per Alzira sempre en tingut un posicionament contrari al projecte primer anomenat del Medioevo i ara de la finca SOS, i a hores d’ara el que demanem a l’equip de govern és que exigisca als promotors d’aquest projecte les garanties econòmiques suficients – es tracta d’una inversió de 57 milions d’euros- com a condició indispensable per a tirar endavant aquest PAI. No podem trobar-nos amb un altre Vilella. No podem consentir que en el termini de tres anys el projecte es paralitze perquè l’inversor es retire i la desfeta ja estiga realitzada.

Els lladres, roders i altres personatges tornen a la Vall de la Barraca, ara van a crear la divisió en el poble i tal vegada la rivalitat entre alcaldesses i ciutadans.  Aquestos són problemes menors comparats amb la perduda mediambiental i de futur de les generacions venidores. I que quede clar: nosaltres no són l’enemic, ni som manifestants violents. Com diu Raimon a la seua cançó, No!, diguem no, nosaltres no som d’eixe món!.

Diego Gómez (regidor Compromís per Alzira)

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here