Un conte per a pensar: Qui no ha segut mai un bambú? /Enric Ramiro

24
606

1. Qui no ha segut mai un bambú?
enricramiro@hotmail.com

A Maite Medina

Això era una persona de Cullera que volia plantar bambú en un terreny que tenia a prop de la platja per a donar-li alguna utilitat, ja que la terra no valia res i ningú se la volia quedar (i no ha passat tant de temps, eh?). Pensava l’home que creixeria ràpid, no li donaria massa feina el mantindre’l i com és fort, resistiria les intempèries de l’oratge.

– Total, són canyes i segur que s’escampen per tot arreu immediatament.
Es va informar preguntant a veïnes i veïns, llauradors i botiguers i fins i tot anà a la Cooperativa del poble on li havien comentat que hi havia gent jove molt assabentada. A la fi, anà a casa d’un afamat venedor de bambú de la Xina i li va demanar que li venguera les millors llavors que tenia. No volia qualsevol cosa, no. Havien de ser les més bones del món.

L’home li contestà que el bambú generalment no es planta amb llavors sinó amb rizomes per a que arrelen millor i que tots els que tenia eren els millors del món. Carregà amb ells, els va plantar i després de passar un any, no va eixir res.

Un poc decebut, tornà a casa de l’afamat venedor de bambú i li va demanar uns altres rizomes, però que foren els millors dels millors dels millors. No importava el preu. Tenia il·lusió i diners. I aleshores, el venedor de bambú li va vendre els mateixos rizomes però deu vegades més cars, com passa en al vida real. Passà un any i no va eixir res de res.

Anà una tercera vegada, i un quarta, i una cinquena i una sisena i res de res, però res de res. I com sempre, el venedor de bambú li venia els mateixos rizomes incrementats de preu, amb moltes bones raons i històries sobre la seua procedència i històries per a no dormir. A la setena
es va jurar i perjurar que seria l’ultima vegada en anar, doncs ja portava molts viatges, molts diners i sobretot estava cansat. I tampoc, res de res.

Frustrat i apenat, va decidir abandonar per sempre més la seua il·lusió. Però al poc de temps, va fructificar el camp i varen nàixer els millors bambús de tot el país i del món sencer.
Donà la casualitat que aleshores passà el venedor de llavors i al veure-les, les va admirar, va felicitar al llaurador i insistí en que els seus rizomes eren els millors del món com es podia veure de forma molt evident.

I és el que bambú per a créixer necessita fer arrels durant molt de temps. Perquè quan està ben arrelat, ja pot créixer i desenvolupar-se sense por a res.
Pot ser totes i tots hem estat bambú alguna vegada i ens ha costat fructificar. Igual, o més, els passa a les nostres filles i fills, als nostres alumnes, als nostres familiars i als nostres amics i amigues. I la veritat és que s’agraeix que algú estiga al nostre costat quan la llavor es fa bambú, s’arrela i creix.

(Inspirat en un conte escoltat a Maite Medina que el va sentir de Nélida Zaitegui)

Enric Ramiro

24 Comentarios

  1. Enirc, benvingut a Riberaexpress, per a nosaltres es un luxe tindre persones com tu. Gràcies!!!!

  2. Que bonico!!!!! Enhorabona Enric! Espere que les arrealetes de la meua xiqueta siguen ben fortes i donen els seus fruits…Sobre tot com a persona de bé. Un saludet.

  3. És un plaer aprendre l’ofici amb plantadors de bambú il·lusionants com Enric i Maite 😉

    El que passa ara és que hem de seguir plantant millor bambú però cada vegada tenim menys diners per a comprar rizomes.

  4. Molt bonic Enric i a la persona que’l dediques molt bonica també. Enhorabona per aquesta bonissima iniciativa( conm tots les teues) Enhorabona!

  5. Així és Enric! No cal ser agricultor per a saber que una bona collita requereix de bona llavor, bon adob i reg constant. Durant els primers anys d’aparent inactivitat, aquest bambú estava generant un complex sistema d’arrels que li permetrien sostenir el creixement que tindria després d’alguns anys.
    No obstant això, en la vida quotidiana, moltes persones tracten de trobar solucions ràpides, triomfs precipitats sense entendre que l’èxit és simplement resultat del creixement intern i que aquest requereix temps. Potser per la mateixa impaciència, molts d’aquells que aspiren a resultats en curt termini, abandonen sobtadament just quan ja estaven a punt de conquerir la meta.
    Jo crec que tots som bambús, alguns ja anem donant fruits, i altres encara estan buscant per on hi ha el forat a la terra per sortir, però al final tots estem en el camí.

  6. Ei Enric! Molt bonic.
    Encara que engandulat en principi, l’acabament és il·lucionant.
    En la nostra Ribera tenim gent com tu, gent treballadora que segur arrelarà i la farà créixer.
    Entre tots ho aconseguirem.
    Ànim amic i escriu molts contes
    Una abraçada
    Salut

  7. Home, ja es veu que no deu ser fàcil «arrelar»; per a alguns, culturalment, no n’hi manera. POTSER PERQUÈ no han trobat l’ambient adequat: terra, reg, etc.
    Alguns, per sort, sí que ho han aconseguit… La sort humana, i cultural, encara que n’hi ha que creun que la cultura només creix a la ciutat.
    N’esperem més, Sr. Contaire.
    Fusterianament

  8. Benvolgut Enric:

    Simplement, donar-te les gràcies pel relat. Un conte que ens ha de fer pensar i aplicar-lo tant en el nostre treball com en la nostra vida. Enhorabona, i n’esperem més!

  9. Quin bon començament de setmana, tot just acabe de llegir el conte i ha estat una grata sorpresa aquesta iniciativa. Endavant i gràcies.

  10. Benvolgut Ramiro, encantador, el conte que ens has regalat. D’eixos que et fan pensar. Tots dos hem tingut un amic comú que, després d’haver-se passat la vida plantant bambú per tot arreu, dissortadament ens va deixar de manera sorpresiva per inesperada. Parle de Manolo Borràs, persona ecel·lent en tots els aspectes. Gràcies, m’has fet pensar en l’amic perdut. Una abraçada.

  11. Amic Enric! Ha coincidit, l’arribada del teu primer conte, per La Ribera Express i l’enèssima ofensiva, per tractar que els meus alumnes s’interessen per la lectura. Com que et coneixen, s’han llegit el conte amb molt d’interès, altra cosa són les seues reflexions. Un dia, em digueres una frase, que va canviar molt, el que jo pensava del que devia fer, del que podia fer i del que feia. La cosa es queda, en que els meus alumnes t’han llegit; també has fet que pensen i del que és cert, és que m’has fet pensar en que he sigut bambú, moltes vegades. Jo, ho reconec! Et demane com a favor, que envies el conte a eixos que són més que bambú, però no ho reconeixen. Moltes gràcies amic.

  12. Enric, gracias por el cuento. Me ha hecho reflexionar: En mi próxima reencarnación quiero ser «venedor de rizomes de bambú» si es verdad que existen clientes tan tenaces… ¡Es broma! Y suscribo los comentarios que me preceden.

  13. La teua protagonista no sabia que era «impossible» per això ho va aconseguir.
    Molt bé i endavant amb els reptes impossibles.

  14. Vull donar-vos les gràcies a les persones que heu tingut l’amabilitat de deixar algun comentari, per xicotet que siga, a la web. Per a mi és molt important i dóna ànims i més en aquests moments tan especials que estem travessant.

    En primer lloc a Xavi que ha estat l’impulsor de la idea, i a Lulú, Ferran, Ximo, Maria, Josep Vicent, Gràcia, Jesús, Joan, Isidre, Lluís, Ernest, Dolors, Carmen, Lluís Escartí, Eduard, Victorià, Óscar i Emili.

    Sé per experiència que és difícil aturar-se, participar i escriure unes paraules, però vos puc assegurar que per a mi han estat molt valuoses i em donen energia i alegria. Al final, els escrits a l’igual que tantes altres coses, no són només de l’autor sinó un treball cooperatiu i vosaltres m’heu ajudat molt.

    Molt agraït i disculpeu que no puga contestar un per un. Una abraçada i espere que continueu llegint i comentant el conte que cada diumenge apareixerà en aquesta secció:

    Enric Ramiro

  15. Per a reflexionar a classe i a casa, espere que els meus fills tinguen algo de «bambú» i jo estiga ahí per a ajudar-los a creixer sans.

    • Moltes gràcies Rosa per les teues paraules. Estic segur que els dos estem convençuts del bambú i hem tingut mostres de la seua existència. Una abraçada:

      Enric Ramiro

  16. Molt bona esta metàfora de «estar bambú» i no exempta de raó! Com va dir Joan Fuster,` les «metàfores» per absurdes o retorçudes que semblen, són sempre unes nítides confessions «directes».

    • Moltes gràcies Jesús per les teues paraules i el teu seguiment. Pense que són molt atinades. Ja saps que tindràs un conte tots els diumenges pel matí a Ribera Express segons m’han dit. Una abraçada:

      Enric Ramiro

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here