Carcaixent ha despertat hui amb la trista noticia de la desaparició d’uns dels seus veïns més il.lustres. Pintor, periodista aficionat, amant de les Falles i sobretot de la seua ciutat. Així era Andreu Valls. Un gran amic que ens ha dit adéu deixant un gran buit al món de la cultura d’aquesta ciutat i de tota la comarca de la Ribera.
Amant de l’escriptura i de l’art, Andreu era conegut a tot arreu per les seues pintures i gravats que reflectien, a més de la seua estimada Carcaixent, llocs emblemàtics de la Ribera.
L’afició de Valls per la pintura va nàixer allà pels anys 70 de la mà d’Antonio Lacasa, un artista carcaixentí que el propi Valls definia com el “pare de molts pintors, un artiste en majúscules”. Des d’aleshores són molts els dibuixos que han eixit de la mà d’Andreu i que han mostrat de manera fidedigna la historia de Carcaixent.
Una de les últimes exposicions d’aquest membre de l’Associació Pictòrica i Cultural de Carcaixent, Estampes de la Ribera, va ser exposada a la Penya Esportiva de Carcaixent durant les festes patronals de 2010.
Però Valls no sols era pintor. Com ell mateix deia, era un “escriptor aficionat”. Durant molt anys va ser el corresponsal de Carcaixent del periòdic Las Provincias. Una faceta en la que de nou feia gala de l’estima pel seu poble. Ell mateix recordava que un dels seus pitjors moments com a corresponsal el va viure durant la pantanada del 82.
I com a bon carcaixentí, Valls també era un enamorat de les Falles. Va ser un dels fundadors de la comissió Avda. Joan XXIII, a més de jurat de presentacions falleres. De la seua mà eixiren milers de versos dedicats a la dona valenciana.
Hui, tot el món de la cultura carcaixentina i de la Ribera plora la seua pèrdua. Almenys, a tots els que l’admiravem ens queden els seus gravats i dibuixos i la satisfacció d’haver-lo conegut.
Segur que allà on estiga ja ha trobat un grup d’amics per a formar una falla o una colla de pintors. Així era Andreu.
Fins sempre amic!
Desa Bataller
Un dels artistes més populars de Carcaixent. Qui no té un dels seus gravats o dibuixos a ploma a sa casa o a casa d’un familiar?
Que descanse en pau. I una forta abraçada a la seua família.
Una gran pèrdua. El recorde de participar a Cullera en les exposicions d’estiu «pintors a la mar» que s’organitzaven des de la regidoria de cultura quan n’era jo el responsable, tinc a casa unes quantes obres seues.. Descanse en pau!
Expresar mis condolencias a su esposa e hija por la perdida de una persona tan entrañable como Andreu, al que conoci en Cullera por razon de vecindad y del que tengo un recuerdo excepcional por su trato amable y educado. Y mi gratitud al dedicarme varias laminas que guardo con mucha estima. Q.E.D.
Mi mas sincero pesame y otro abrazo a Reme, Andres, Cristina, Jorge, Enrique, y resto de familia, para que hablar de como era Andres,? un tipo estupendo que con seguridad en estos momentos ya estan èl y Juan Cortell formando una asiciacion pictorica alla arriba,D.E.P.