Aquesta data va quedar instaurada al calendari de dies assenyalats per a reflexionar de manera anual com es troba la situació dels boscos en general i com estan els nostres més immediats. A més, es dona la circumstància que el 2011 va ser l’Any Internacional dels Boscos.
L’ésser humà ha alterat de gran manera el cicle del CO2. Per cremar combustibles fòssils, s’han alliberat quantitats inviables de diòxid de carboni a l’atmosfera. Açò es la principal causa responsable del calfament global. L’excés de CO2 a l’atmosfera fa que el calor del sol no pugui escapar de la Terra cap al cosmos.
Temps enrere, vaig escoltar al que avui és regidor d’agricultura, que deia que el taronger té major capacitat de absorbir CO2 que un pi. Mira per on, meneja molta raó, i reflexione… Per què no fem valdre aquesta qualitat intrínseca al taronger com a valor afegit? Que volem dir amb el valor afegit?
Existeixen nombroses notícies que parlen d’infraestructures per a absorbir el CO2 que certes indústries emeten a l’atmosfera i que per això, paguen un cànon a l’administració pública per aquesta pràctica industrial contaminant. Tanmateix, s’està creixent en investigació i implantació de plantes d’absorció de l’esmentat gas tòxic i per la qual cosa les empreses que gestionen eixes plantes ingressen beneficis econòmics. Per què no fer-ho valdre? Si és mesurable la quantitat de CO2 que transforma l’arbre en oxigen, per què no és un valor més en el debat sobre la PAC (política agrària comuna) al sí de la Unió Europea? Ay els arbres…L’arbre de l’agricultor valencià no te per què tindre tants miraments, o sí?
Tant allò que pretén trobar l’equilibri de les masses forestals (mitjans de prevenció i extinció d’incendis que cada vegada són més precaris), que a la fi són els qui fan possible que gaudim d’aigua i agricultura, és a dir, de vida. Fer rendibles els conreus de cítrics de les nostres comarques és un tema urgent, necessari i d’obligada responsabilitat de polítics i/o amb ganes de treballar. També, parlar de l’arbre del llaurador es parlar del dia de l’arbre; perquè els arbres s’han de poder mantindre tant a les masses boscoses com als conreus agrícoles. Per qué també són plantes d’absorció de CO2 sense reconeixement i, quasi segur, amb més rendibilitat mediambiental que les plantes artificials – sobretot si fem una balança despesa-rendiment, sense entrar en el valor personal i, per que no dir-ho, sentimental d’una terra ben cuidada.
La percepció d’uns ingressos per mantindre els tarongers com a filtres de les emissions de CO2 garantiria una justa compensació a la precarietat i la crisi del sector citrícola valencià. A més, i no deixa de ser important, del manteniment del paisatge.
Com a conclusió, com diuen treballs sobre aquesta qüestió, “depenem de les plantes per contrarestar l’efecte hivernacle. Per tant, la solució al canvi climàtic passa necessàriament per la conservació de la major quantitat possible de zones amb vegetació. Hem d’optimitzar la seva capacitat de captació amb la millora de les pràctiques agronòmiques i amb la utilització dels subproductes. D’altra banda, l’alta capacitat d’adaptació que tenen les plantes i que els ha permès resistir grans canvis al llarg de milers de milions d’anys, ha d’utilitzar com a base per a estudis científics que ens permetin avaluar la situació de la nostra agricultura a les condicions climàtiques futures.
Per tot això, els resultats trobats incideixen sobre la necessitat de conservar els sistemes agrícoles amb grans aportacions hídriques que determinaran un increment en la biomassa agrícola i per tant una major captació de CO 2 atmosfèric. Tot això amb el compromís de reutilitzar els subproductes per obtenir energia, fertilitzants i fins i tot l’aigua retinguda en els òrgans o teixits de la planta no utilitzats.”
Vicent Camarasa
Representant de Compromís per Alzira al Consell Local de Medi Ambient.
La contaminación con nitratos se debe básicamente y de forma casi exclusiva al uso desmedido de fertilizantes nitrogenados por parte del Agricultor convencional. Esa contaminación a Ud parece preocuparle poco.
Los árboles devuelven todo el dioxido de carbono absorbido durante su vida a la atmósfera cuando se descomponen, por ello, la única manera de reducir el nivel, no es incrementando la masa vegetal, sino dejando de extraer petróleo, para lo cual el uso de los carburantes debería reducirse hasta convertirse en sostenible. Hay plantas como la psoralea bituminosa, que pueden producirlo igual que el alcohol que ya se usa en paises como Brasil.
En cuanto a los cítricos, un cultivo intensivo, no me refiero al ecológigo, contaminan a parte del nitrógeno, con los pesticidas, plaguicidas, herbicidas, hormonas y demás el medio.
Lamento que esto duela a algunos agricultores, engañados por los mercados. De nuestros vecinos son siempre los más trabajadores, solidarios, y eficientes. Pero esa bondad les lleva a creer que esta falta de rentabilidad se solucionará sin más. Hay que reducir la producción y ser capaces de competir con los precios de otros cítricos que son tan aceptados como los nuestros y en caso contrario cambiar de cultivo.