La Conselleria d’Educació deu a l’IES Arabista Ribera de Carcaixent 100.000 euros i els reté altres 240.000 euros per les retallades

Manifest dels professors i professores de l’Ensenyament Públic Valencià que treballem en l’IES Arabista Ribera de Carcaixent:

REBUTGEM enèrgicament la voracitat de l’administració que s’ha mostrat incapaç de mantenir la despesa pública ens uns límits raonables i ens fa ara víctimes directes de l’austeritat que no ha  volgut practicar.

Hem patit any rere any congelacions salarials, retallades, incúria, condicions incòmodes de treball, pressió social, sordesa administrativa, incongruències pedagògiques, canvis  legals, grandiloqüència i desídia.

Hem alçat la veu quan hem considerat que els atacs a l’ensenyament públic valencià amenaçaven la qualitat del nostre treball.
Hem treballat –més enllà de l’horari lectiu- per tal de millorar els resultats, per obrir el camí als ciutadans que ens han estat confiats en la seua condició d’estudiants, per garantir-los una formació sòlida, digna i eficaç. Hem dissenyat  projectes en atenció a les necessitats de l’alumnat. Hem acollit tothom en compliment del mandat constitucional que estableix la igualtat de drets, ens hem esforçat per millorar, per fer possible el miracle de formar persones crítiques i útils en la societat, i mai no hem fet vaga per qüestions salarials.

Avui no tenim més remei que DENUNCIAR la maniobra immoral de qui hauria d’administrar des de la solidaritat i la distribució equitativa de les càrregues i els recursos, però ens ofega econòmicament, acomiada el professorat interí, parteix per la meitat els drets consolidats -drets que hem acreditat amb hores dedicades a la formació, sempre en hores personals, no mai en temps laboral- ens espolia la dignitat professional, ens denigra socialment i saboteja  l’empenta diària amb la qual fem front a les nombroses dificultats que aquesta bella professió comporta.

DADES:
No ens han pagat els diners corresponents a les despeses de funcionament de l’Institut dels dos darrers quadrimestres de 2011, ens deuen 100.000€.

Amb les retallades de l’any passat ens han retingut una mitjana de 200 € al mes per cap: 100 professionals x 200 €= 20. 000 € al mes, 240.000 €  a l’any.

Si ens retenen 240.000 € i no ens en paguen 100.000, què fa la Conselleria amb els 340.000€ que “estalvia” en un sol institut? Quants instituts com el nostre hi ha al País?  Millora amb “l’estalvi” la qualitat de l’ensenyament? S’activa l’economia? Es creen llocs de treball? Volem saber-ho.

Quant “estalviaran” en els dos anys propers? Què faran amb els “estalvis” fets a costa de l’ensenyament públic? Com repercutirà aquest “estalvi” en la qualitat de vida dels aturats? Quants llocs de treball  se’n crearan? Volem saber-ho.

Mentrestant practiquem l’austeritat absoluta i negociem ajornaments amb els proveïdors i amb els col•laboradors, ens inventem els materials (alguns de nosaltres treballem sense llibre de text i creem cada dia tots els productes didàctics personalitzats per a l’alumnat) i rebem ajudes de l’AMPA per dur endavant projectes singulars d’innovació que, altrament , no podríem fer.

Què ens passarà als Funcionaris de carrera? Si caiem malalts, no rebrem part del salari. No percebrem el 50% dels sexennis. Haurem de cobrir les baixes per malaltia perquè no s’arbitrarà  la substitució pertinent. Veurem incrementada la nostra càrrega lectiva, i augmentarà la ràtio alumnat/professorat,  amb la qual cosa es reduirà la plantilla i alguns professors i professores veurem suprimides les nostres places a l’Institut.
La mitjana de retallades directes mensuals al professorat de l’institut de Carcaixent és de 250€, ben sabut que alguns professors i professores, amb més anys treballats, en perden més de 400. A això cal afegir que l’IRPF i resta d’impostos, així com les pujades de preus en productes imprescindibles ens afecten i ens empobreixen com a la resta de la ciutadania.

Què ens passarà als Interins i al professorat especialista i de suport? No cobrarem les vacances. Alguns de nosaltres som professors i professores nous, sobradament preparats -“la generació millor formada de la història”, segons reconeixen els polítics -, i hem  demanat crèdits per pagar-nos la carrera i sobreviure dignament durant el període de formació que ens ha impedit integrar-nos al teixit laboral. Si es redueixen les plantilles, si no es cobreixen les baixes per malaltia, no serem contractats.

MÉS DADES:
Alguns dels projectes  executats pel Consell des de 2001, més el sosteniment de la televisió autonòmica,  han suposat una despesa que quintuplica la quantitat que esperen “estalviar” amb el decret de retallades i la pujada d’impostos.
El Banc Central d’Espanya diu que l’endeutament dels consistoris valencians arriba als 3.011 milions d’euros.
El deute que les empreses dependents de capital públic i els ajuntaments valencians tenen contret amb les entitats  bancàries  ja supera els 4.700 milions d’euros.
L’estalvi que preveu la Generalitat en aquest moment equival al que costa el manteniment d’un aeroport sense avions : 300.000 € al mes.
Les televisions fetes a mida, els Ferrari, els velers, les pies visites, les terres massa mítiques, les ONG amb molt d’ànim de lucre, els ponts quallats de floretes, les factures d’arquitectes mediàtics, els viatges a Brussel•les en vols VIP, els cotxes oficials, els IPads regalats, les obres faraòniques, els incomptables assessors i assessores… Els hem de pagar nosaltres? Els ha de pagar la qualitat que acrediten els resultats acadèmics? Els han de pagar els estudiants?

No diríem res si les mesures que se’ns apliquen serviren per afavorir la creació de llocs de treball, per estabilitzar l’economia, garantir la regeneració moral i contribuir decididament a la millora de l’ensenyament públic. Tampoc no diríem res si la mesura abastara tots els sectors productius, singularment aquells que han propiciat l’estat de coses que patim, però no és així.

Volem fer pública la nostra indignació de manera contundent, però això no afectarà la qualitat del nostre treball ni la dignitat professional que tenim com a divisa. Som funcionaris públics i tenim un sentit de la responsabilitat i de la solidaritat social sobradament demostrats. Els alumnes no veuran minvats el treball ni l’atenció dels seus professors i professores; el nostre compromís amb l’ensenyament públic valencià és inqüestionable.
Som treballadors assalariats i vivim del nostre sou, seguirem treballant cada dia, naturalment, però ens ressentirem en el coratge que ens caracteritza.
A partir d’aquest mateix moment deixarem de  realitzar  activitats extraescolars, activitats complementàries, celebracions, actes acadèmics, concursos o premis.

I volem saber què en fa la Conselleria, dels 340.000€.
EL PROFESSORAT DE L’IES “ARABISTA RIBERA” DE CARCAIXENT.
Gener de 2012.