La gent honrada no vol cap retallada /Opinió: Diego Gómez

8
429

El dissabte per la vesprada els carrers de València es varen omplir de gent honrada. Gent que va voler fer palès una contundent condemna a l’atac del govern valencià al món de l’ensenyament. Gent farta de comportaments poc ètics, engrescada per una mala gestió política acumulada, pels projectes faraònics desmesurats i gens sostenibles, per les grans bufonades… que no sols han situat l’economia del País a la vora de la bancarrota, sinó que amenaça de desmantellar serveis públics bàsics, educatius i sanitaris, i de causar una pèrdua irreparable de drets constitucionals.

Gent que cridava “menys corrupció i més educació” o “no és una crisi, és una estafa”. Gent honrada que no creu en els dirigents que han saquejat la seua butxaca i la seua dignitat. Famílies senceres que han volgut denunciar aquesta agressió que afecta negativament a tots els àmbits educatius i que en definitiva fa que tots i totes paguem les conseqüències de la deficient gestió pública dels darrers anys.

Afecta els docents pel que fa a les retallades de les seues condicions laborals, no només pel que fa al salari sinó també a les dificultats que provoquen els limitats recursos actuals. Els treballadors i treballadores de l’ensenyament han de sofrir una degradació constant dels seus drets i una manca de reconeixement insultant a la seua tasca fonamental d’educar els xiquets i xiquetes valencians. Afecta el sistema educatiu pel que fa a la degradació de les instal•lacions i recursos dels centres educatius. No hi ha diners per a infraestructures, no hi ha diners per a material escolars i no hi ha diners per a les necessitats bàsiques com ara la calefacció o la llum. I afecta les famílies i els alumnes pel que fa a la qualitat de l’ensenyament que reben i a les retallades d’ajudes de menjador o beques de llibres. Es retalla allà on precisament es deuria invertir.

Com a docent, he de donar les gràcies a tota la gent honrada que omplia els trens de rodalies, el metro i els autobusos de gom a gom. Companys i companyes que tardaren més de tres hores en fer el recorregut de la manifestació. Gent, torne a repetir honrada, que de forma contundent va fer visible la seua indignació i va fer sentir la veu de protesta i l’exigència de responsabilitats a aquells que amb les seues polítiques han provocat la situació. Gent que no vol retallades que devaluen els nostres drets laborals i socials i que demanen una regeneració de l’ètica democràtica.

Per tota aquesta gent, hem de continuar resistint i reivindicant.Hem de ser eficients i crear accions que obtinguen el màxim ressò i adhesió de tota la societat valenciana, espanyola i europea. No es el moment que els nostres fills i filles paguen la incompetència del nostre govern, no és el moment d’oferir arguments als que aprofiten la crisi per atacar la dignitat de l’escola pública. Denunciem les malversacions plantant-nos davant de l’aeroport sense avions, davant de la Ciutat de Llum o del circuit de la Fórmula 1.

Visualitzem per què no podem pagar la llum dels nostres instituts, per què continuem en barracons, per què abaixen el sou als docents, per què es retiren les ajudes a les famílies. Fem públic el deute de la Barbaritat (Generalitat) Valenciana amb els centres educatius. Visualitzem el motiu real de tot plegat.

Diego Gómez (mestre al CEIP Víctor Oroval de Carcaixent)

8 Comentarios

  1. Me parece bien que los profesores se manifiesten por sus derechos, apoyados siempre por sus sindicatos. Pero a los 5 millones de parados, sin sindicatos, ¿quién los defiende? Nadie. Para ellos sois unos privilegiados .

    • Maria, si els retalls als mestres, als funcionaris en general (jo sóc funcionari) serviren per crear llocs de treball, per millorar l’atenció sanitària, per allargar les prestacions als aturats, per millorar l’educació … per a qualsevol cosa que suposara un augment de la qualitat de vida, pots estar segura que la majoria dels funcionaris acceptariem els retalls.
      Però com bé es pot comprovar, els retalls són per tapar uns forats creats per una mala gestió, per unes mesures polítiques que ens han dut a la ruina, per un model de creixement que ha creat grans obres que no valen per a res, i que ara hem de pagar.
      I no es tracta sols dels retalls als funcionaris. Tambè estan els retalls a l’educació, a la sanitat, a la seguretat, a la investigació …
      Pensa María que el sector públic també és teu. I si se’l carreguen, estan atacant-te a tu, i a mi, a tots. Quan el sector public estiga desfet, on haurem d’anar? A les escoles privades, als hospitals privats, a la seguretat privada … a morir a aquelles empreses propietat dels bancs i de les grans fortunes.
      Si tens raó, Maria, en certa manera els funcionaris som uns privilegiats, sobretot comparats amb qui no te feina. Però no son nosaltres qui hem arruinat esta terra. Nosaltres tambè som treballadors, i no es tracta d’enfrontar-nos sinò de combatre junts i obligar a aquells que tenen la responsabilitats de gestionar bé que ho facen.

  2. totalment d,acord amb el meu paisà Diego.Que deixen ja d retallar-nos als treballadors,que som el que poguem moure de nou l,economia.Si continuen ofegant-nos amb aquestes polítiques del»merme»,conseguiran que consumim i gastem encara menys,si cap,i ja m,imagine alumbrant-nos amb ciris i menjant pa,oli i sal.Anem cap a enrere,i estem perdent en un tres i no res tots els drets socials i laborals que tant d,esforç han costat.Lluïtem!

  3. Y que les decimos a los parados, como les podemos ayudar si no teneis conciencia de que lo debemos pagar entre todos los que estamos trabajando,

  4. Donc si s’ha de pagar entre tots els que treballen que comencen els polítics que tenen 5 o 6 carrecs. Si hem d’ajudar tots no haurien d’haver excepcions. El que no es pot fer es dir als funcionaris que ajuden, que hi haja moltísima gent en l’atur i mentres «tots» ajudem que els polítics es vagen gastant els nostres diners en F1, en regalar-li diners al senyor Calatrava i al senyor Urdangarin i en molts altres luxes que a dia de hui no ens podem permetre.

  5. Maria, eixos cinq milions d’aturats dels que parles, estic ben segur que, al menys, desitgen que els seus fills puguen estudiar i llaurar-se un futur millor que el present que els toca patir, segur que si tenen la desgràcia de caure malalts, esperen que un metge els atenga convenientment, i tant de bó que puguen trobar feina quan abans millor. Però si retallen en sanitat i educació, on aniràn aquells no privilegiats si no tenen recursos i no s’ho poden pagar? Els professors no son els enemics dels aturats, i no trobe que siga encertat mesclar xurres amb merines. Tampoc estàn defensant drets particulars, sinó la pervivència d’una educació pública que altres s’entesten en fer desapareixer. I tampoc és just ara dir que les persones que han treballat, i molt, per treure una plaça de funcionari son privilegiats. Ningú els ha regalat res, i precíssament les persones amb menys recursos seràn les més perjudicades si desapareixen els serveis públics. Privilegiats son altres, que tot i la crisi, no paguen res i ningú els retalla. Prova d’això és, per exemple, la negativa del Govern de la Generalitat a cobrar l’impost de Patrimoni a les grans fortunes. Els aturats, i els que no ho estàn, haurien d’adonar-se que els nostres governants solament posen el punt de mira en els drets dels treballadors, funcionaris o no. Tots eixirem perdent amb aquestes polítiques, i enfrontar-nos solament els facilita les coses.

    • Sr. Paco , estoy deacuerdo con usted en que la enseñanza pública ( o financiada públicamente ) es necesaria en un pais , al fin y al cabo , estamos hablando de inversión en capìtal humano.
      Pero también tendríamos que plantearnos si el esquema de enseñanza pública que hasta la fecha hemos tenido , es eficiente , ya que , a pesar de los muchos recursos que se han destinado , los resultados han sido bastante desastrosos.

      Por otro lado , no se porque una persona que realiza un esfuerzo para destinarlo a patrimonio , tiene que ser penalizada respecto a otra que destina todos sus ingresos al consumo.Creo que si ambas personas tienen los mismos ingresos , deberían pagar una misma cantidad al fisco.
      Cosa distinta es que se obtengan rendimientos de ese patrimonio acumulado , pero eso ya tiene su carga fiscal especifica.
      No entiendo a la gente que quiere penalizar a las personas que realizan un esfuerzo para que algún día sus hijos lleven una vida más cómoda.

      Usted puede buscar todos los culpables que usted quiera , pero la penosa situación por la que atravesamos , no nos deja otra que reducir en servicios que ya considerabamos como normales.Por supuesto , habrá que intentar convencer a los que tienen el poder de decisión , a que el recorte sea menor en educación y sanidad.

      En el pasado el gobernante tenía la posibilidad de utilización de la politica monetaría para el ajuste y con ella , se podía empobrecer a la gente , pero ahora el ajuste únicamente se puede realizar vía salarios y reducción del gasto.

      Una cosa es lo que nos gustaría que fuese y otra muy distinta lo que va a poder ser.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here