Des de les Antípodes: Comencem…. /Opinió: Julia Perea

8
367

Fa uns anys no haguera pogut imaginar que vindria a parar a este racó del món, justet les Antípodes de la meua casa, la meua terra.

Jo sóc de la Ribera,  naixcuda a Alzira però he residit en altres pobles de la zona  com  ara Guadassuar on ara tinc part de la meua família i Benifaió on està l’altra part  i curiosament  casi el mateix temps residit en cadascú dels tres pobles, per la qual cosa considere “meus” als tres.

Del tots els llocs on he viscut -que ha segut uns pocs…-  tinc bons records i conserve amics  que aprecie;  m’agrada repassar estes coses de quant en quant, no soles per nostàlgia, també per no perdre la perspectiva de on vinc i controlar millor cap on vaig/anem, que és molt important: aprenem del passat, dels encerts i dels errors.

Però ara estic ací… és un lloc que vist des de Espanya ens pot semblar exòtic, per la llunyania i certament ho es, però curiosament també, de tots els llocs on hem viscut,  ací ens trobem més com en casa. I això a pesar del idioma (anglés) que per a mi  resulta dur, i més quan ja entres en certa edat… Pot ser pel clima, que comparat amb el que hi ha per el centre de Europa me sembla molt benigne (vos puc assegurar que el clima de Les Ardennes és molt dur la major part del any; comprenc el que patiren els soldats en la II GM en la batalla del Bulge en 25º C sota zero…), per la gent, que és molt amigable i em recorda  a com érem fa 30 anys enrere,  per la llum que hi ha quan ix el sol, el olor de la borsa i la terra… tot això feia molt de temps que no ho gaudia.

Des de estes paraules, intentaré contar-vos de la forma més amena possible les coses que ens han sorprés del nou país, coses del dia a dia coses que trobe també a faltar ara i com van transcorrent els  dies en un nou lloc que està a casi 20.000km i més 30  hores d’avió.

Desprès de la odissea que va suposar el viatge, sobre tot pels 4 transbordaments que tinguérem que fer, una de les coses que més em va cridar la atenció quan arribarem van ser els colors i el aspecte dels paisatges. Veníem d’un altre país (Bèlgica i la veïna Luxemburg) en el que tot el aspecte de les cases i jardins està cuidat i estudiat al mil·límetre, crec que fins les flors creixen soles on tenen permís…  Ací tot te un aspecte jo diria que “cuidadosament desalinyat”. M’agrada molt perquè li dona certa personalitat al paisatge.

I també em sorprèn com cuiden i respecten la seua fauna i natura.

Nova Zelanda és un país que es colonitzà molt tard històricament i per la seua posició geogràfica està aïllat, cosa que ha contribuït a que es conserven gran varietat d’espècies vegetals i animals endèmiques, crec que sense exagerar podríem dir que hi han  autèntics “fòssils vivents”.

Algunes desaparegueren quan l’home europeu portà ací espècies depredadores com ara gats, gossos, rates… en els seus vaixells. Hi han moltes espècies d’aus que no podien volar i van ser víctimes ràpidament.

Però els “kiwis” (con s’auto nomenen  els neozelandesos, referint-se als pobladors d’origen europeu, perquè els primers pobladors foren els maoris) han reaccionat prompte i han pogut conservar moltes de les espècies autòctones.

Aprengueren prompte dels seus errors i ficaren remei. És una bona lliçó, jo crec que per a estes coses mai es tard.

Salutacions des de l’estiu Austral.

Julia Perea

Wellington, 22 de gener de 2012

8 Comentarios

  1. ADMINISTRADOR:

    Un plaer tindre a la meua amiga Julia de col.laboradora i columnista de Riberaexpress. M’alegre moltíssim, es una encant de persona que vaig conèixer a l’IES Rei en Jaume d’Alzira.
    Ara des de un pais molt llunyà ens enviarà els seus articles.

    MOLTES GRÀCIES, JULIA, AVUI ES UN DIA MOLT FELIÇ PER A MI
    UN BESET

    • Gràcies Xavi, per tot i per la oportunitat que m’has oferit de escriure en RiberaExpress, així sembla que estiga més propet de casa.

  2. Per cert, si vos fixeu en la foto, al darrere meu es veuen les montanyes dels anomenats «Alpes del Sur», en neu i tot.

  3. Querida Julia, me ha gustado mucho tu artículo, me ha dejado con muchas ganas de saber más de ese lugar y de vuestra vida allí. Espero seguir leyéndote!!
    Un abrazo

  4. Bueno… es una visión personal y subjetiva de cosas que me pasan por aquí, solo pretendo eso, que el que quiera leerlo pase un rato agradable y conozca cosas que a mí me parecieron curiosas.
    Gracias a todos por comentar.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here