Fogueres de Sant Antoni /Opinió: Diego Gómez

2
422

Aquest cap de setmana, és cap de setmana de fogueres de Sant Antoni. Fogueres d’hivern que es construeixen i es cremen a les places dels nostres pobles i localitats al llarg de la nostra geografia. Així a la Ribera del Xúquer (Alzira, Gavarda, Alberic, Fortaleny,…), a la comarca dels Ports i del Maestrat (El Forcall, Morella, Cinctorres, La Tolodella, Villores, Vilafranca, Albocàsser, Benassal, Olocau, Catí,…), la Costera (Canals, Barxeta,…), la Vall d’Albaida (Alfarrasí,…), l’Alt Túria i el Racó d’Ademús (Pedralba, Titaguas, Alpuente,…).

El foc ha estat sempre objecte de culte per part de l’home des de les primeres civilitzacions. La seua identificació amb l’estrella solar encara perdura en els nostres temps. L’obtenció del foc i el seu control són fites importants dins de l’evolució humana. El foc com a font de calor, com a font d’energia, de vida i també,com a element destructor. El foc és símbol de purificació i de renovació de vida.

Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l’hivern a la primavera, i de purificació. Aquestes fogueres tenen també un significat profilàctic vers els animals de treball o les persones. Fer passar els animals o els ramats o també les persones entre focs o xafigant la brases, és un antic ritus de protecció present en nombroses cultures. La foguera és el centre de la celebració, al seu voltant es reuneixen els veïns i veïnes, es menja i es realitzen diverses activitats festives i lúdiques.

També en algunes d’aquestes poblacions del nostre País, es fa la publicata. Es tracta d’una relació satírica en vers que es fa en homenatge al sant, servint de crítica a les persones, els costums i els esdeveniments més notables de l’any anterior (govern, ajuntament, parròquia, associacions, colles,..) Aquesta desiderata es llegeix a la plaça on es fa la foguera i d’aquesta forma es cremen les males notícies i les males intencions de forma pública.

Doncs aquesta és la meua publicata. Tirar al foc els grans esdeveniments organitzats per la nostra Generalitat que han acabat passant factura a les arques públiques i que ara volen tapar amb les famoses retallades. Cremar les barbaritats valencianes de Terra Mítica (va costar 107 milions més del pressupostat i amb un deute acumulat de 100 milions d’euros). Socarrar la Formula 1 (amb un cànon de 20,5 milions anuals al senyor amo que organitza la carrera, més el que costa la retransmissió per l’endeutat Canal 9 i el muntatge i desmuntatge de la prova). Tirar a la foguera el ja famós mundialment Aeroport de Castelló (aeroport sense avions que ens va costar 151 milions i que té un manteniment anual de 4 milions d’euros). I així tota una cronologia de l’ostentació que volent ésser símbol de la modernitat i del progrés ens col·loca a la cua del desficaci i el malbaratament dels recursos públics.

A la nostra ciutat d’Alzira també caldria abocar alguna que altra obra inacabada i sobre tot cremar l’ostentació i la manca d’informació i participació democràtica que mostrem algunes vegades els representants polítics del poble. I caldria desfer-se de l’atur, la manca de treball, la pobresa i la desesperança que comencen a recórrer els carrers i places de la nostra localitat.

Sant Antoni quin fred fa, farem una foguera. I cremarem la nostra ràbia i indignació, mentre ballem al voltant de les fogueres d’hivern.

Diego Gómez. Regidor de Compromís per Alzira. (12 gener 2012)

2 Comentarios

  1. A Alginet és una de les (escasses) tradicions que continuen ben vives. Un ritual de renovació que ens destraurà per uns moments del tuf d’Emarsa (Rita, el jutge sap lo teu?), de la pudor de la Ciutat de la Llum, la Fórmula 1 (ai, Aspar, carabasseta de cascall!), i de les sentors novelles, com la projectada nova depuradora de Guadassuar.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here