Baldoví:Qué tal per Sueca? em preguntà el Rei

4
252

>
El Rei amb Joan Bladoví

El diputat riberenc de la coalició Compromís-Q, Joan Baldoví, conta per a Riberaexpress les vivències, sensacions i anécdotes sobre la seua intensa vida parlamentària des que aconseguí l’escò en les recents eleccions generals.

Comence les meues vivències en la rebuda oficial del Rei Joan Carles al Palau de la Sarsuela.

Em traslladaren en un vehicle oficial des del Congrés i a les portes del Palau m’esperaven el Cap Militar i un membre de protocol i el primer que em digueren fou, «Bon dia Sr. Baldoví» en un valencià perfecte, sens dubte tot un detall de la Casa Reial. Una vegada ja davant el monarca em saluda xocant-me la mà i preguntan-me «Qué tal por Sueca?».

Durant més d’un quart d’hora li vaig contar que he sigut alcalde de Sueca, que ell visità el meu poble en temps de Franco quan tindria uns 15 anys, hi ha una foto que inmortalitzà eixe moment en la Biblioteca Suecana. També li comentí que el seua iaio, Alfonso XIII va esar caçant al vedat de Sueca.

Ell per la seua part em preguntà, qui erem? i sobre tot volia saber si erem dels Verds. Parlàrem, a més de l’energia solar, que ell està favor de les energies renovables i finalment li vaig demanar que intercedira per a que els minoritaris de la Càmera tinguerem grup propi. En l’acomiadament li vaig fer saber que jo no era massa monàrquic però que ell sempre m’havia caigut bé, el Rei es va somriure i em desitjà molt sort.

Zapatero em preguntà pel seu Plan a Sueca

El meu primer dia al Congrés amb motiu de la sessió d’investidura de Mariano Rajoy, vaig tindre una sensació d’incredulitat al principi, eixa sensació de; jo soc el que estic açí junt els parlamentaris que tantes vegades he vist en la tele. I com que no tenia que intervindre fins el dia següent em vaig dedicar a saludar a uns i d’altres.

Per exemple estiguí parlant 3 ó 4 minuts amb Zapatero, en el seu últim dia com a president del Govern. Va estar molt cordial i el vaig veure molt més relaxat. Em va desvetlar que en el darrers dos anys es gitava amb la sensació que podien intervindre el seu pais i que gitar-se amb eixe temor és reflexa en el rostre. Els dos coincidirem que un president del Govern ó un alcalde com havia sigut jo, mai descansem del tot. Fins i tot em preguntà pel seu «Plan Zapatero» a Sueca.

També vaig tindre l’ocasió de dialogar amb Cristina Narbona, exministra de Medi Ambient i ara diputada socialista. En el nom meu i de la Ribera  li vaig agrair el canvi de la pressa de l’aigüa a l’Assut de la Marquesa pel que fa al trasvassament del Xúquer al Vinalopó i m’assegurà que estava molt orgullosa del que havia fet.

Un discurs en dos trens: Sueca-València i València-Madrid

El primer discurs amb el que havia de debutar al Parlament el vaig escriure el dia abans de començar la sessió d’investidura. Cal dir que els missatges els vaig pactar amb l’equip de Compromís però la redacció és de la meua pròpia collita. La primera part del discurs el vaig escriure a mà en una llibreteta mentre viatjava en el tren de Sueca a València. I per a la segona part vaig utilitzar l’ordinador portàtil aprofitant el trajecte de l’AVE entre València i Madrid.

La vesprada anterior a la meua intervenció el vaig passar a net perquè abans volia escoltar la intervenció de Rajoy. I ja en l’hotel acabí de perfilar-lo, fins i tot vaig demanar l’ajuda d’un informàtic del Congrés perquè el meu programa no em deixava imprimir-lo. Al voltant de les 11 del matí estava prevista la meua intervenció i el discurset el tenia totalment a punt cap a les 9 del matí. Reconec que mentre pronunciava les primeres frases estava un poc nerviòs, cal tindre en compte que estava sol a la Tribuna i que hi havia molta gent mirant-me i pendent del que anava a dir, però passats els primers moments em vaig assaonar.

Em vaig sentir com un David front a Goliat

Davant la rèplica del que uns minuts després anava a ser el nou president del Govern em vaig quedar perplex. I vaig pensar i fins i tot preguntar-me; açò està passant-me a mi?, perquè creia que no anava a dedicar-me més de dos paraules. No m’ho podia creure, Mariano Rajoy estava empleant-se molt més a fons contra mi que contra Amaiur. Confesse que em vaig sentir com un David front a Goliat sense pèrdre-li ni un moment la cara. No vaig tindre sensació de por, entenc que les meues paraules li havien fet mal al ja quasi president del Govern.

Vaig percebre que utilitzava trucs de parlamentari experimentat per minimitzar i ridiculitzar el meu discurs però que no havia entrat, mai, en el fons d’allò que li criticava, el seu aval a les polítiques i conductes de Camps.

Durant el discurs havia reclamat la Reforma de la Llei Electoral en ser injusta amb les forces polítiques minoritàries i quan tornava al meu escò em cridà des del seu seient, el diputat del PSOE, Txiqui Benegas. Em va fer una apreciació intel.ligent al dir-me que el problema no està en la Llei Electoral sinò en les circunscripcions que recull la pròpia Constitució, un fet que li vaig agrair.  Al finalitzar la sessió vaig veure a Pepiño Blanco que estava molt a soles i el vaig saludar.

Recorde que Toni Cantó va criticar en algún mitjà de comunicació que parlara, part del meu discurs en valencià, que la socialista Leire Pajín em digué que «al Congreso no se viene a hablar de esos temas» i sobre tot el que em digué l’alcaldessa de València, Rita Barberà. A l’eixida del Congréss me la vaig topetar cara a cara, acompanyada per la diputada del PP, Marta Torrado i m’espetà el següent: «que poca vergüenza, venir aquí a hablar mal de la Comunidad Valenciana». I li vaig respondre que havia parlat mal solament dels polìtics que governen el Pais Valencià des de fa 16 anys».

Penjat del twitter i de facebook durant hores

La vesprada del últim dia de la sessió d’investidura mentre feia el trajecte de regrés a la Ribera la vaig passar penjat del twitter. Llevat de molts pocs, tot un allau de gent em deia que es sentia orgullosa de la meua intervenció. I per la nit, ja a casa, eren innumerables els que pel facebook em deien que per primera vegada el País Valencià havia estat present al Parlament Espanyol i que s’havia parlat dels problemes dels valencians.

Ja al dia següent no podia eixir al carrer de tantíssima gent que em paraven per saludar-me al poble.c Fins i tot més d’un veí em va felicitar així; «no t’he votat però estic orgullòs que hi haja un suecà al Parlament».

Joan Baldoví

Diputat de Compromís-Q

4 Comentarios

  1. Ara mos en contes un de risa Baldoví, eu dius i teu creus, xe que pagat estas. Contarem garbes dací uns mesos.

  2. Sr. Baldovi, no cal ser antimonàrquic per a escriure la paraula «rei» ben escrita segons l’ortografia valenciana: amb minúscula. Les majúscules genuflexives les hauríem de deixar per als que vullguen engenollar-se davant d’un monarca.
    De tota manera, jo com a votant del Bloc m’estime més dir-li pel seu nom: Juan Carlos de Borbón.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here