El millor abocador és el que no fa falta /Opinió: Joan Puchol (Compromís-Guadassuar)

0
649

Joan Puchol al centre, amb els regidors de Compromís per l'Alcúdia

Contràriament al que afirma l’alcalde de Guadassuar i president del Consorci sobre l’ampliació de la Planta de Residus de Guadassuar i la construcció d’un macroabocador al polígon de la Garrofera de Guadassuar (“es un proyecto pionero, medioambientalmente y socialmente irreprochable, y que garantizará que la tasa a pagar por los vecinos sea un 10% más económica”) el sistema proposat és antic, antiecològic, extraordinariament costós i altament perjudicial per a la salut humana i la conservació del medi. Perquè el problema d’arrel no és la seua ubicació, ja que aquestes obres no són més que la conseqüència directa de la mala gestió de residus que es practica a les nostres poblacions.

Al sistema proposat pel Consorci, el fem es recull pràcticament sense separar, la qual cosa provoca que a la Planta de Residus s’haja de separar el fem orgànic de l’inorgànic. Com a conseqüència, la separació de vidre, llandes, plàstics, etc. que fa la Planta està contaminada, de manera que perd valor, com també perd valor i qualitat el compost que allí es fabrica, per contindre restes de plàstics, vidre, etc. cosa que baixa el preu i dificulta la seua comercialització. Això ha generat un altre problema: què fer amb el rebuig de la Planta. I la solució és la que ara planteja José Ribera, compactar, empaquetar i soterrar.

Tanmateix, les polítiques i normatives ambientals de la Unió Europea es basen en els principis de precaució i prevenció. D’altra banda, el VI Programa d’Acció Ambiental de la UE planteja com a objectiu principal la dissociació entre creixement i la producció de residus i esmenta la prevenció com a principal element de la política de gestió de residus.

Seguint a Green Peace: “el model actual  és dependent de grans plantes i té molt poca capacitat d’adaptació  a les situacions de canvi. És un model que està arribant al seu límit i que no és flexible per a adaptar-se per ell mateix al foment de la prevenció, la reutilización o el reciclatge de diferents fraccions de residus” Cal tenir en compte que la recollida selectiva serà obligatòria a Europa en uns anys. I conclouen:

1.- El model de gestió actual de residus és un fracàs:

2.- No assegura el compliment de la legislació europea.

3.- La prevenció és l’opció oblidada

4.- Les dades són de difícil accés, poc fiables i confuses

D’aquesta manera, com diu Joan Puchol, regidor de Compromís a Guadassuar, “el millor macroabocador és el que no fa falta”. I és cap ahí on s’hauria d’haver encaminat des del principi el treball del president del Consorci, en el plantejament de les anomenades “bones  pràctiques” en la gestió integral dels RSU, amb molt bons resultats en tots els aspectes: econòmic, social i mediambiental. Aquestes bones pràctiques són models a imitar, i en el seu moment han sigut pioners. El model proposat pel Consorci ja està superat des del 1983 (Pamplona) pels mateixos que el van implantar, i no s’adapta al futur que marquen les normatives europees. Un sistema que naix a destemps, antic i obsolet. De segur que el Consorci té recursos per contractar un bon consultor mediambiental expert en gestió de residus que els assessore en aquest sentit.

Com que el president del Consorci afrima a la premsa que “Desde Presidencia del Consorcio se conmina, como siempre, a que cualquier miembro que tenga alguna propuesta concreta y viable para resolver los problemas de los residuos del Consorcio, la haga llegar, para poder ser estudiada y que los responsables públicos realicen una labor en positivo”, des de Compromís de Guadassuar, li hem presentat una proposta alternativa, tot tenint en compte aquestes bones pràctiques que ja funcionen a Europa i a l’Estat espanyol. En concret:

1.-Canviar el sistema de recollida pel sistema anomenat porta a porta. La informació amb detall de dit sistema es pot trobar en aquest manual explicatiu: http://www.portaaporta.cat/documents/arxiu_portaaporta_11.pdf) Aquest sistema ha produït una reducció del 80% de rebutjos.

2.-Implantar el sistema de recollida d’envasos SDDR, actualment usat per  més de 40 països del món, entre ells Alemanya, i avalada per grups ecologistes com Green Peace, Ecologistes en acció, CCOO, USO, etc. (explicació a http://www.retorna.org), que recupera 9 de cada 10 envasos de vidre i plàstic.

3.- Perquè siga un sistema socialment just, ha de pagar menys qui més esforços faça per reciclar, tant a nivells de persones com de poblacions, amb els cànons corresponents. És el que s’anomena “pagament per generació”, model inspirat en Itàlia, Bèlgica i EEUU. A Espanya funciona a municipis com Torrelles de Llobregat amb gran èxit.

Per als anomenats residus voluminosos són models de bones pràctiques les que fan : Traperos de Emaús de Pamplona, Fundació Engrunes de Barcelona, R que R d’Albacete, Recikleta de Basauri, Traperos de Emaús de Bilbao i Fundació Deixalles de Mallorca, que han aconseguit generar molts llocs de treball.

Amb la posada en marxa d’aquests sistemes, que són complementaris, s’aconseguiria una importantíssima reducció de Tones de fem, amb la consegüent reducció de la taxa (que es calcula tenint en compte el fem anual dipositat a la Planta per una població dividit pel nombre d’habitants). Una reducció molt més important que el 10% proposat pel sistema actual, sense comptar l’estalvi econòmic per no ser necessari ampliar la planta ni fer cap macroabocador, que tant de rebuig social i impacte mediambiental han generat a la comarca. El compost fabricat a la planta seria més pur i de major qualitat, augmentant la seua comercialització i guanys econòmics, ja que reduiria també l’esforç actual de l’empresa per separar.

Per tot açò el regidor de COMPROMÍS, Joan Puchol, vol fer una crida als responsables polítics municipals de la Ribera-Valldigna i demana a tots els membres del Consorci que estudien amb atenció aquesta alternativa: més econòmica, més eficaç i eficient, més respectuosa amb el medi i amb la salut de les persones i que no crea rebuig social, al contrari. Amb una menor inversió es rebaixa molt més la taxa. També crearà llocs de treball en cada poble. Més compatible amb la directiva europea, i per tant, amb major projecció de futur.

Una reflexió final, amb les paraules d’un dels màxims experts a Espanya en residus: Alfonso de Val: ¿Cómo es posible que, si esta forma de abordar la gestión de los residuos urbanos domésticos, mediante la participación ciudadana en la separación en origen, su recogida selectiva y el posterior aprovechamiento, que afecta ya a decenas de millones de personas en los países de la Unión Europea, se pretenda ignorar en nuestro país por una gran parte de los responsables en la gestión de los residuos?

¿Cómo es posible también, que en lugar de desarrollar estos sistemas de aprovechamiento de los residuos con grandes beneficios ambientales, económicos, jurídicos y sociales, se dediquen grandes recursos técnicos y económicos al tratamiento mediante sistemas antiecológicos, extraordinariamente costosos y altamente perjudiciales para la salud humana y la conservación del medio?”

No oblidem  que la resposta a estes preguntes és també un dels grans problemes d’un “negoci” que mou milions d’euros, pels interessos i les corrupteles que generen, de les quals tenim alguns exemples al nostre país (Calp, cas Brugal, etc.)

Joan Puchol

Regidor de Compromís-Guadassuar

Moció de Compromís-Guadassuar

Joan V. Puchol Pérez, portaveu de la Coalició Municipal COMPROMÍS, en  aplicació de l’article 97 del ROF i dels articles 91 i següents del Reglament d’organització i funcionament de l’Ajuntament de Guadassuar,  presenta per a la seua inclusió i debat del Ple de l’Ajuntament, la següent MOCIÓ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Hem sabut per la premsa, i no per cortesia de l’alcalde de Guadassuar i president del Consorci de Residus Ribera-Valldigna, que al nostre terme municipal es volen ampliar les instal·lacions per al tractament de RSU, i també es pretén la creació d’un macroabocador per als rebuigs que se generen en dita planta RSU.

Segons afirmacions del presisent del Consorci a la premsa, “El Depósito Ecológico del Consorcio, la Planta de Voluminosos como una ampliación de la planta actual y la universalización de los ecoparques es un proyecto pionero, medioambientalmente y socialmente irreprochable, y que garantizará que la tasa a pagar por los vecinos sea un 10% más económica y que el Consorcio sea siempre dueño de su futuro”. Sense entrar en el comentari de la falta de rigor en la denominació de “Dipòsit ecològic”, o siga un dipòsit per a un producte que conté lixiviats i que genera gas metà, responsable de l’efecte hivernacle, cal informar que aquest sistema proposat és dels anys 80, i ja està superat pels mateixos ajuntaments que el van posar en marxa (Pamplona). En paraules d’un dels màxims experts a Espanya, Alfonso de Val. “Las tradicionales instalaciones de selección y compostaje de residuos sólidos urbanos (RSU) recogidos indiscriminadamente en origen, y de las que llegó a haber cerca de medio centenar en España, han ido desapareciendo (actualmente son 25) a medida que su rendimiento descendía en cuanto a materiales recuperados y calidad del compost elaborado” (dins Tratamiento de los residuos sólidos urbanos).

També afirma el president del Consorci que “Desde Presidencia del Consorcio se conmina, como siempre, a que cualquier miembro que tenga alguna propuesta concreta y viable para resolver los problemas de los residuos del Consorcio, la haga llegar, para poder ser estudiada y que los responsables públicos realicen una labor en positivo”, per la qual cosa, tot i no ser membre de dit Consorci, però com a regidor del poble afectat, li prenc la paraula i li presente una proposta alternativa concreta i viable, però a més a més, conforme a les directives europees que marquen el futur a Europa en el tema de gestió de residus, ja que posa el seu èmfasi en la prevenció. El principi és que el millor residu és el que no es produeix, de manera que l’actuació més correcta mediambientalment, socialment i econòmicament és REDUIR i REUTILITZAR, i en últim lloc RECICLAR. Alfonso de Val: “Aprovechar los residuos comienza por su valoración como recurso, su separación en origen y su recogida selectiva, proceso sencillo, de bajo coste y que puede ser llevado a cabo en cualquier lugar y por cualquier persona que genere el residuo. Es un proceso sencillo, formativo y que permite la participación de los vecinos en la resolución de un problema que, de otra forma, sin su conocimiento ni su participación, se convierte en un problema de dimensiones que pueden llegar a sobrepasar lo imaginable. ¿Como es posible que, si esta forma de abordar la gestión de los residuos urbanos domésticos, mediante la participación ciudadana en la separación en origen, su recogida selectiva y el posterior aprovechamiento, que afecta ya a decenas de millones de personas en los países de la Unión Europea, se pretenda ignorar en nuestro país por una gran parte de los responsables en la gestión de los residuos?¿Cómo es posible también, que en lugar de desarrollar estos sistemas de aprovechamiento de los residuos con grandes beneficios ambientales, económicos, jurídicos y sociales, se dediquen grandes recursos técnicos y económicos al tratamiento mediante sistemas antiecológicos, extraordinariamente costosos y altamente perjudiciales para la salud humana y la conservación del medio?”(en Modelos de gestión de basuras). En altres paraules, el millor macroabocador és el que no fa falta, i això s’aconsegueix canviant el sistema de recollida dels residus i la seua gestió integral. La reducció de la taxa superarà amb escreix el 10% proposat i l’impacte mediambiental i social es positivaran, en lloc del negatiu de la seua proposta.

Per tot això exposat li presenta la següent proposta per a la seua aprovació:

1.-Substituir els sistema de recollida de residus actual als pobles del Consorci pel sistema de recollida porta a porta (ací té un manual explicatiu:

http://www.portaaporta.cat/documents/arxiu_portaaporta_11.pdf) Aquest sistema ha produït una reducció del 80% de rebutjos a poblacions com per exemple Tiana (Barcelona)

2.-Implantar el sistema de recollida d’envasos SDDR, actualment usat per  més de 40 països del món, entre ells Alemanya, i avalada per grups ecologistes com Green Peace, Ecologistes en acció, CCOO, USO, etc. (informació a http://www.retorna.org), que recupera 9 de cada 10 envasos.

3.-La combinació dels dos sistemes és més efectiva si a més a més li afegim un sistema fiscal que incentive els esforços de les persones que més reduisquen el fem no orgànic (qui més contamina, més paga). També respecte a les poblacions es pot fer el mateix,:  l’increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, que graven l’abocament de residus municipals, amb l’objectiu de desincentivar la recollida no selectiva i els tractaments finalistes. I incrementar els retorns del cànon amb l’objectiu d’afavorir un nivell alt de recollida selectiva.

Guadassuar, a 26 de desembre del 2011

Joan V. Puchol Pérez

Regidor de Compromís

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here