Mor el fotògraf i Fill Predilecte d’Alginet, Ismael Latorre

Una intensa vida:

Ismael Latorre Mendoza va nàixer a Alginet el 29 d’agost de 1920.

Fill de Justiniano Latorre Rubio, clarinetista virtuós que estrenà el pasdoble Pepita Greus, de Pasqual Pérez Choví a València, compositor del pasdoble Juliet el pilotari i director de la banda d’Alginet fins 1958. Pare de Gerardo i Carolina Latorre Canet, fotògrafa i guionista.

Quan tenia quatre anys estudià en la Federació Obrera El Movimiento. Estudià en l’institut per a obrers de València al principi de la Guerra Civil Espanyola. S’incorpora a l’exèrcit republicà al front de Terolen 1938 en l’anomenada Quinta del Biberó.

Va fer el primer aprenentatge fotogràfic amb Josep Trullenque, pioner de l’activitat fotogràfica a La Ribera. Els primers treballs fotogràfics es remunten a l’any 1935. I el seu primer laboratori, al carrer Sant Antoni d’Alginet l’any 1945.

Ha sigut corresponsal gràfic de Deportes, Jornada, Hoja del Lunes, Agencia EFE. L’any 1942 publicà la seva primera fotografia al diari Levante de València.Publicà en Marca. Actualment, des del 2006, col.labora amb la revista d’estudis locals Aljannat.

L’arxiu fotogràfic d’Ismael Latorre té més de tres-cents mil negatius.  Posseix un dels majors arxius del País Valencià. Ha realitzat exposicions fotogràfiques durant cinquanta anys, amb títols com: Ventall d’imatges, L’Alginet agrícola(1998), Els cultius (1998), La dona i el seu treball (1999), Estampes populars d’Alginet (2005-2006). En la exposició La força de la dona (del 29 d’abril al 26 de maig de 2005)  Josep Lozano Lerma es va encarregar del discurs inagural. Té actualment dos exposicions: una permanent, al museu de la pilota de Genovés i una itinerant: La força de la dona, patrocinada per la Secretaria d’Igualtat i la Secretaria de Cultura del PSPV-PSOE, comissària: Cristina Escrivà, des del 2005.

Va ser anomenat fill predilecte d’Alginet el 26 de febrer de 1999. Està considerat el fotògraf de Julio Palau Lozano.

S’han publicat fotos d’Ismael Latorre en molts llibres i periòdics:

• Comes i Hernández, Salvador. Alginet, arròs i població. 2003.
• Fornés, Alberto i altres. Alginet, costums i altres relats. 2003. “un dels majors i millors arxius de la comunitat (…) personatges fotografiats al llarg de cinquanta anys”.
• Comes i Hernández, Salvador. El món del treball: cooperativisme, sindicalisme i moviment obrer. 2011.
• Portada i p.9 de València-Fruits núm. 157 Año IV. 11-6-1965.
• Juan Monpó, Teresa El cacau recupera su terreno (Levante-EMV). 3-2-2008, p.31.
• Lladró, Vicente El notario gráfico de Alginet (Las provincias-Valencia) 19-3-2011 pp. 20, 21 (amb sis fotos publicades). “verdadero tesoro etnológico (…) cuatrocientos mil negativos (…) unas imágenes que (…) son la historia viva de setenta y cinco años de profesión”.
• Roig, Pepe i García, Francisco Festes Populars Alginet, 1982. Document històric de La Ribera Alta.