Qui té raó ? /Opinió: Diego Gómez

0
338

Aquesta setmana tots els informatius parlen de la cimera europea que pot marcar el futur del nostre vell continent. Un bon amic m’ha passat un interessant correu amb la confrontació epistolar entre dos ciutadans europeus, un alemany i l’altre grec. Després de la lectura de les respectives cartes publicades en la capçalera de prestigiosos diaris europeus, i de les quals ara us faig un resum, cal a més de preguntar-se qui té raó, esbrinar per què hem arribat a aquesta situació i veure les possibles eixides a aquesta crisi.

Carta de queixa a Grècia.

“Després que Alemanya va tindre que salvar els bancs, ara ha de salvar també a Grècia. Els grecs, que primer han fet alquímies amb l’euro, ara en lloc de fer economies, fan vagues. Estimats grecs, des de 1981 pertanyem a la mateixa família. Nosaltres els alemanys hem aportat prop de 100 mil milions d’euros pern ajudar-vos. Sou sense dubtes, els amics més cars que tenim. Vostès que descobriren la democràcia no poden dir que sols els polítics son responsables de la destrossa actual del seu pais. Vostès amb la seua trajectòria actual ens mostren un camí equivocat i tiren per terra tota la seua vitalitat cultural com a poble…” Walter Wuellenweber.

La resposta d’un grec.

“Estimat Walter, has de saber que el meu sou és de mil euros al mes, no por dia com alguns pensen al teu país. Compara amb el teu sou. Des de 1981 tens ra, som de la mateixa família, sols que nosaltres us hem donat un munt de privilegis (Alemanya és el principal subministrador de tecnologia, armes, infraestructura, telecomunicacions, productes de consum, vehicles, etc. a Grècia). La veritat és que no fem responsable sols als nostres polítics del desastre del nostre país. Al mateix han contribuït moltes de les grans empreses alemanyes que pagarem enormes propines als nostres polítics per assegurar-se els contractes per a vender-nos de tot. Sols espere que Alemanya ens pague tots els deutes pendents amb el meu país des de la segona guerra mundial i que ens tornen tota la civilització furtada i repartida pels museus de les grans capitals europees. Ah! i sàpigues que nosaltres podem vivir sense BMW, sense Mercedes, sense Opel, sense comprar en el Lidl o en IKEA, però vosaltres tindreu un problema en les vostres fàbriques si fem d’aquesta promesa una realitat…” Georgios Psomás.

Sense dubtes, la crisi financera ha demostrat les carències i la feblesa de l’actual Unió Europea i ha creat aquest tipus de situació i tensió entre el països. La situació com reconeix el catedràtic d’Economia Aplicada Josep Mª Jordán Galduf, és tal que, o s’avança cap a una Unió Europea més integrada, o cap al risc d’enfonsar tot allò aconseguit per la construcció europea en el darrer mig segle. Difícil partida la que volen dirigir Merkel i Sarkozy donat que tots els indicador, ens porten a la conclusió que resulta inadequat compartir una moneda comuna i un mercat únic amb uns plantejaments purament nacionals de les polítiques econòmiques i pressupostàries.

I encara que la nostra inclinació mediterrània ens acosta més als països del sud europeu, donada la conjuntura econòmica del nostre país, no sabria dir qui té la raó entre Walter i Georgios, o tal vegada els dos la tinguen. I mentre tots els mitjans de comunicació ens recorden la importància de la pròxima reunió d’alt nivell europeu, nosaltres estem de pont festiu allargat, esperant que el pròxim govern de Mariano Rajoy tinga la bola de cristall màgica, que puga potenciar el creixement econòmic i la creació d’ocupació. Difícil visió sense consens social i sense una gran dosi de solidaritat.

Diego Gómez (8 des. 2011).

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here