El Corredor Mediterrani: Éxit o Casualitat / Opinió: Francesc Gimeno

0
290

Fa uns pocs dies, la Unió Europea va aprovar una sèrie d’infraestructures, catalogades com prioritàries, entre les que es trobava el moltes vegades demanat Corredor Mediterrani. Moltes vegades demanat pels grups nacionalistes al País Valencià i a Catalunya des de fa molts anys, i menyspreat fins fa uns pocs mesos només per la resta de partits; sobretot pels qui ara s’apunten el mèrit d’haver-ho aconseguit.

Només hem de tirar mà de l’hemeroteca per comprovar-ho. L’any 2003, l’aleshores Comissària Loyola de Palacio va llençar la idea de les xarxes transeuropees de transport. Cada estat va definir i proposar a la Unió Europea els seus projectes prioritaris. El govern espanyol, presidit per Aznar i amb Álvarez Cascos de Ministre de Foment, va definir cinc projectes, i cap d’ells era el Corredor Mediterrani!

Uns anys abans, sent Ministre del ram Arias Salgado, també del PP, donava una sèrie de raons que poden ajudar a entendre “l’oblit”. Deia el senyor Ministre que “existe la intención de fortalecer el centro peninsular… porque yo creo que los últimos 30 años el país se ha ido desequilibrando hacia el mediterraneo, … y esto puede llegar a tener una importancia política estable.” Més clar aigua.

Davant les protestes per part de la Generalitat de Catalunya per la no inclusió del corredor, i els intents d’unir les comunitats afectades, la resposta de la Generalitat Valenciana, ja aleshores presidida per Camps, no va ser un altra que el menyspreu, qualificant la proposta d’incloure el Corredor Mediterrani entre les infraestructures prioritàries com un projecte catalanista, sense cap interés pels valencians.

Solament després de les eleccions del 2008, guanyades per Zapatero i amb un interés clar del Partit Popular a Madrid per recuperar electors, sobretot a Catalunya (on va quedar molt lluny de les seues expectatives, i on Rajoy va perdre una bona part de les seues possibilitats d’accedir a Moncloa) va canviar aquesta actitud bel·ligerant per part de la Generalitat. Impulsats i pressionats pels empresaris (sobretot pels Presidents de les Cambres de Comerç Catalana i Valenciana, senyors Miquel Valls i Arturo Virosque) Camps es va comprometre a reivindicar, junt al Govern de la Generalitat de Catalunya, el corredor ferroviari, a més de suavitzar el discurs anticatalanista visceral que fins eixos dies havia mantingut amb temes com el de la reforma de l’Estatut, o el transvasament de l’Ebre (diari Levante 27-07-2008).

Tot i això, quan el març de 2010 el Bloc Nacionalista valencià, junt a Convergència i Unió va organitzar un acte conjunt a l’Estació del Nord de València per reivindicar, una vegada més, el corredor mediterrani, una bona part de la premsa dretana va desqualificar la proposta tornant-la a titllar de catalanista i perjudicial pels interessos dels valencians (Notícies de València 6-03-2010).

El PSOE, per la seua banda, mai havia protestat per les propostes radials del PP, ans al contrari sempre havia manifestat el mateix deler pels projectes radials (amb centre a Madrid) en matèria d’infraestructures, i mai havia reivindicat el corredor mediterrani fins que en una data tan tardana com el 2009, el govern del PSOE sol·licità la inclusió del corredor en la xarxa transeuropea de transports, aprofitant que la Unió Europea va obrir la possibilitat de revisar les propostes inicials per definir els projectes definitius per als anys 2012-2030. Va incloure la proposta, però mai la va defensar amb molt d’èmfasi, de manera que va ser la pròpia Unió Europea qui va decidir incloure el corredor…. malgrat la falta d’interés per part dels nostres governants.

Sort hem tingut que aquest projecte, vital per al nostre desenvolupament econòmic, no havia de ser aprovat pels nostres governants a Madrid, o pels seus acòlits a València. La Unió Europea no entén d’ideologies espanyolistes, empipades en vertebrar el territori a partir de la Puerta del Sol, i solament ha atés a l’interés econòmic dels projectes proposats. Si no haguera estat així, entre Cospedal (defensora del corredor central), i Blanco, més ens haguera valgut posar-li un bon parell de ciris a Santa Bàrbara, patrona dels impossibles.

Ara només esperem que Mariano Rajoy mantinga i impulse el corredor mediterrani com a prioritari posant l’interés econòmic per damunt de les disputes internes entre els diferents presidentes i presidents autonòmics del PP.

FRANCESC GIMENO

Compromís per Alzira

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here