Mor Pasqual Vernich Talens, ex alcalde de Carcaixent i prestigiós arquitecte

5
555

Sobre les 16 hores d’avui dissabte he rebut una trucada que mai voldria haver rebut. L’alcaldessa de Carcaixent, Lola Botella, plorant em donava una de les notícies més doloroses que mai havia rebut: «Xavi, Pasqual Vernich ha mort». Als pocs minuts una altra trucada del regidor Paco Salom em comunicava la mateixa desgràcia.

I és que Pasqual Vernich, a part d’haver sigut alcalde de Carcaixent i arquitecte municipal d’Alzira, era un dels meus millors amics i sobretot un dels meus millors mestres quan en la meua etapa en Las Provincias em va ensenyar a estimar el patrimoni de la meua ciutat.
Sempre recordaré quan em va regalar l’ «Estudi integral per a la recuperació de la parròquia de Santa Catalina d’Alzira». Ell era el catedràtic de Santa Catalina. Ell sempre me deia: «Xavi, tu com ets historiador i aerqueòlec sempre tractes els temes del patrimoni d’una forma exquisita». Això m’omplia, i me donava forces per a continuar treballant.

Recorde l’època de l’aparició del polèmic absidiolo de l’arciprestal, ell em va guiar, ell em va explicar la importància de la troballa. Després va dirigir les obres de rehabilitació de la portada barroca de Gaspar Dies i altres, animat pel pàrroc i amic Enric Masià.

També vaig estudiar amb ell el projecte de la recuperació de les muralles del Mercat. I com no vaig viure tot el procés de la implantació del Centre Comercial Ribera del Xúquer de Carcaixent. Una época que com a periodiste mai oblidare. Recorde converses entre Pasqual, Pep Yubero i jo, vaig dependre molt.
Sempre que ho necessitava ací estava. Recorde que no vaig poder anar a la inauguració del nou bufet d’arquitectes i em va dir «Xavi, tens falta«.

En una època compartia col·laboracions en la revista «Al Cor» de Rafa Roca, i seguia aprenent de les seues columnes i ara en la web També Pasqual posava canyella fina i inclús repartia estopa en les tertúlies del divendres d‘Onda Cero.

Pasqual m’apreciava i jo a ell. Se’ns va un gran professional, una bona persona i un gran amic. Per a tota la seua família, una gran abraçada.

Fins sempre, mestre. Descanse en pau.

Els deixe amb l’últim reportge que vaig fer  a Las Provincias sobre l’altar de Santa Caterina on Pasqual reinvidicava la recuperació integral d’aquest temple, uno dels més importants de la Reconquesta:

http://www.lasprovincias.es/20091127/ribera-costera/altar-sant-bernat-alzira-20091127.html

Xavier Pérez

5 Comentarios

  1. M’ha conmocionat la trucada que he rebut aquesta tarda de la meua companya Ana, se m’ha glassat la sang, Pasqual m’ensenya a ser un professional com la copa d’un pi, com ell deia, m’il·lusiona en cada projecte que vam compartir, en els moments difícils estavem tots en una pinya per a coseguir l’objectiu, amb ell vaig gaudir del treball, sabia que fer i trobaba resposta a les dificultats, sempre el recordaré. Per la familia, per la meva companya Loles, no tinc paraules que dir-los per consolar-los, açi tenen un amic per sempre, una forta abraçada.
    Francesc Piera

  2. Desagrable sorpresa la que em vaig emportar air, tant trista com inesperada. S’en va una persona que ha fet mol per aquest poble personal, laboral i politicament parlant.
    Transmetre el meu sentit condol a tota la familia i amics.
    D.E.P.

  3. Descanse en paz, un gran político y extraordinario arquitecto, que ha realizado una gran labor en ambas cuestiones por Carcaixent.

  4. Pascual, aon estigues el done les gracies per el teu recolzament a la meua iniciativa que una volta el vaig proposar. Gracies per confiar amb mi. Sempre eu recordaré. Fins sempre i el meu condol a la familia.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here