En la vesprada del 20-N, cap a les 8 em disposava a acudir a l’Institut Josep María Parra d’Alzira amb dos amics més, a vore un tercer amic que havia tingut la grandísima (i penada per llei si s’incompleix) fortuna de ser nomenat president de taula electoral. Acudirem, el saludarem i ja que havíem anat li preguntarem si podíem veure l’escrutini (quin millor sondeig) i ens digué que sí. Esperant el moment de que començara l’escrutini eixirem a la porta del recinte per a fer temps i que un dels amics fumara. Doncs bé, en el moment en que procedirem a entrar de nou, dos policies locals amb actitud intimidatòria (val a dir que sense comportar-se de forma il·lícita, però denotant que no els feia massa gràcia la situació en la que es veien immersos) ens tanquen el pas i ens pregunten on anem. Exposem que preteníem veure l’escrutini. La reacció és de dir que no podem veure-la, però sense absoluta certesa Després d’insistir en que és públic l’escrutini i que a més ens ho ha dit un president de taula, un dels policies se’n va a preguntar alguna cosa que desconeguem a no sabem exactament qui. Torna i ens diu, ara sí amb seguretat, que no podem passar. Li preguntem on ho diu, però no ho sap (després l’ordenament jurídic ens diu que no eximix de culpa no conèixer dret, però les forces d’ordre que l’apliquen no se’l coneixen). Insistim i va donant-nos excuses com que massa gent allà saturaria, que si deguem ser apoderats per a entrar (i als abstencionistes qui ens apodera?), etcètera. Davant la situació, i entenent que el policies simplement són uns “manats” que responen a ordres de superiors (de tipus polític), ens n’anem. Però només arribar a casa busque a internet la Ley Orgánica del Régimen Electoral General i em trobe amb l’article 95.2 “El escrutinio es público y no se suspenderá, salvo causas de fuerza mayor, aunque concurran varias elecciones. El Presidente ordenará la inmediata expulsión de las personas que de cualquier modo entorpezcan o perturben su desarrollo.”
És evident la vulneració clara d’un dret, i més encara tenint el vistiplau del president de la taula en la que volíem presenciar en escrutini. És evident que la Llei és paper mullat. I també és evident que el que pretenen els partits en aquest sistema corporatiu (o mafiós, com vulgam dir-li) és resoldre les disputes entre ells, sense presència ciutadana alguna. Però i els que no creguem en els partits? I els que no ens sentim representats amb ells? No existim. Si ja tenia clara la inutilitat de votar en un procés electoral (ja que sé que el sistema electoral està fent per a propiciar uns tipus de resultats concrets, junt a que els que decideixen, els que manen als polítics no són triats per ningú) ara a més em reafirme amb convicció com abstencionista actiu i en que la la lluita a través dels moviments socials és la única opció possible de canvi.
Isaac Caballero Suey
Membre de l’Assemblea de Joves d’Alzira ‘El Cau’ i de l’Assemblea Ciutadana d’Alzira.
