A la nostra diputada valencianista, Mònica Oltra, li agrada molt reivindicar que les coses xicotetes de tots els dies són les que donen la felicitat als ciutadans i a les ciutadanes. I són per les que deuen treballar també els polítics encara que no els aporte grans titulars en la premsa. Per això, també crec que la filosofia que ha de regir la política és la de prioritzar lo xicotet.
A mode d’exemple: Si a un li agrada la Fórmula 1, si pot pagar el que val una entrada, si aconsegueix anar al circuit i si el seu pilot guanya, potser eixe concret dia siga la persona més feliç del món. És possible. Però l’endemà ha de portar a la seua filla al col·legi i potser la seua aula siga un barracó. Potser sa mare estiga malalta i necessite una operació quirúrgica però està en llista d’espera. Potser el seu germà tinga un discapacitat i estiga pendent de cobrar l’ajuda a la dependència. I potser llavors el triomf del seu pilot favorit no li parega tan important. Potser preferiria que la política solucionara els seus problemes de tots els dies, donant-li una felicitat no tan intensa però sí sostinguda. La política per a la felicitat de tots els dies. La felicitat de les coses xicotetes.
Ve açò perquè en la comissió informativa prèvia al darrer ple municipal vaig demanar a la Regidoria de Benestar Social que mediara perquè es donara solució a una petició d’unes 60 persones majors que enguany no podien tindre la possibilitat de fer una activitat saludable que venien fent els últims anys, perquè des del CEAM d’Alzira havien decidit reduir esta activitat segons em confirmà el propi director. No demanaven un Àgora per a jugar al tenis, ni que asfaltaren els carrers d’Alzira per a fer un circuit urbà de carreres, tan sols demanaven poder fer una activitat esportiva de la que la seua despesa estava a anys llum dels pressupostos d’altres esdeveniments que només gaudixen quatre privilegiats i que paguem tots i totes amb les benediccions del partit polític en el poder.
En el ple municipal vaig tornar-hi ha fer el prec per a que l’Ajuntament assumira esta activitat, a la qual cosa la Regidora de Benestar Social va insistir que esta activitat era responsabilitat del CEAM i no de l’Ajuntament. Curiosament fa uns dies el propi Ajuntament promocionava el que es fera exercici en la fira del major. Li vaig dir a la regidora que estes coses xicotetes no són qüestió de diners sinó de voluntat política, com així ha sigut, ja que este dimarts s’ha aconseguit que s’inicie novament esta activitat biosaludable.
Des de Compromís per Alzira, considerem que l’Ajuntament ha d’invertir en este tipus d’activitats per als majors que viuen en les seues cases. És cert que es fan coses però encara queda molt per fer, ja que enfront de les despeses que suposa una residència o un hospital de crònics, les institucions segueixen sense invertir d’una manera realista en els programes de salut per als nostres majors amb la finalitat de que continuen fent vida independent. Tots i totes guanyem, ells i elles en salut i qualitat de vida, i la societat en l’estalvi de despeses en sanitat i centres de depenents.
Adelaida Pau
Regidora de Compromís per Alzira
Molt ben dit mama, en Alzira falta moltissima mes gent preocupada per la gent del poble i del seu benestar i sobre tot dels nostres majors, perque no cal oblidar que algun dia nosaltres tambe serem majors! A veure si a partir d’ara la cosa canvia! Aida!