La Penya Amunt / Opinió: Diego Gómez

2
494

Els caps de setmana practique l’esport de les dues rodes. Ho faig amb els meus companys i amics de la Penya Amunt, un grup de gent molt diversa i heterogènia, amb diferents formes de veure la vida, amb diferents ideologies i també amb diferents punts de vista sobre la política i les eleccions. No cal dir, que tenen diferents opcions polítiques. La Penya Amunt és, sense dubtes, molt plural i respectuosa, tal vegada com qualsevol penya ciclista del nostre País. Tot un reflex de la nostra societat.

Vaig en bicicleta des de fa un grapat d’anys gràcies al mestratge del meu company i amic Vicent Marçà al qual mai oblidaré, i la seua colla de Castelló. Amb ells i amb els amics alzirenys, he anat descobrint la força del sacrifici i del suport entre les persones per a moure la bicicleta pels Alps, pels Pirineus, fent el Tourmalet, pujant Galibier o la Bonaigua. Perquè la bicicleta ens uneix, perquè la bicicleta ens fa iguals davant l’esforç, el patiment i les necessitats.

Costera desconeguda

Tal vegada, cal certa comparació entre la situació social i econòmica actual i muntar en bicicleta. Es trobem en mig d’una costera desconeguda, que sembla que mai s’acaba, amb unes pendents de percentatges esgarrifadores que ens fan donar tombs d’un costat a l’altre, no veiem el final del port. Les notícies ens anunciaven mal oratge i la tronà s’escolta cada vegada més a prop. No podem deixar de pedalejar, si ho fem recularem i tal vegada tornar a pujar a la bicicleta siga tot un calvari. Al menys tenim al nostre costat companys de la penya que van igual o pitjor que nosaltres i també algú que es troba més fort i et pot donar una espenta. Els que anem en bicicleta alguna vegada hem tingut aquesta experiència.

Persones en lloc de mercats

Aquesta costera de la nostra realitat política i financera que ens tenalla, que no entenem, que ens demana esforços, que ens retalla les nostres conquestes socials i que ens exigeix més que mai unitat, és una costera amb trampa. I l’única forma de superar-la és fent pinya, és amb el suport de la Penya, perquè ara més que mai les persones són el que importa i no els mercats. És el moment de rescatar les persones. La solidaritat és instrument per avançar i una societat solidària és una societat de progrés.

Monocultiu de la rajola

La Penya Amunt en Segovia

A la Penya Amunt, darrerament a més de parlar de les rutes dels caps de setmana, del temps i on anem a parar a esmorzar, també és parla de política, d’economia, de bancs, d’eleccions, de desocupació… i de dignitat, d’igualtat, de justícia i drets socials… I sempre amb respecte i comunicació. Mentre que al País Valencià ens trobem immersos en una crisi autogenerada marcada per anys d’especulació, monocultiu de la rajola i balafiament de recursos en projectes faraònics que han enriquit uns quants, la Penya Amunt eixirà tots els dissabtes i diumenges ha recórrer les carreteres en busca de la superació de ports i de quilómetres, amb l’honestedat dels seus components que s’aturen si algú punxa o té una dificultat. I el diumenge després de la ruta molts d’ells, la majoria, aniran a votar.

Diego Gómez

2 Comentarios

  1. El esmorzar del dissabte y del diumenge tenen que ser molt interesant, ya que se parlará del gober y segurament se definiran la diversitat de opinions plurals a que te referises en el escrit, pero ahixó no fará que les costeres siguen meins empinades lo que significa que tots pedalexen en la mateixa direcció.
    Amunt la penya.

  2. Bon día Diego, un abraç desde Las Torres de Cotillas(Murcia).
    Ultimament no puc anar per la operació i la familia,
    pero este diumenge eixiré i per supost aniré després a votar.
    Es un article molt bonic, especialment quant uno esta a tants
    kilometres de casa.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here