Amics i amigues que aneu a llegir aquest article, no penseu que es tracta d’una profunda reflexió sobre l’actual crisis econòmica, financera, social, de mercat, de creació de llocs de treball, de reculada dels serveis socials,… i molts altres paradigmes que puguen qualificar aquesta perllongada situació, que sense dubtes està sacsejant-nos el nostre devenir diari i ens fa anar com si foren pobres que depenem de l’almoina dels més rics. No voldria transmetre-vos més angoixes, tot al contrari, sols unes quantes línees per a explicar-vos una iniciativa interessant que ens pot evadir d’aquesta rutina de rebombori constant de crisis que ens rodeja permanentment. Una miqueta d’evasió sempre va de categoria.
Fa un parell d’anys un conveni de col·laboració entre la Diputació de València, l’Agència Valenciana de Turisme i els ajuntaments d’Alfauir, Alzira, Carcaixent, Simat i Llutxent, va permetre que s’habilitara com a ruta ecoturística, la Ruta del Monestirs, l’anomenada ruta del “Pas del Pobre” que uneix els monestirs jerònims de Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir) i el de la Murta (Alzira). Una de les rutes temàtiques més singulars i emblemàtiques al voltant de les antigues sendes intercomarcals, que comunicaven els monestirs i pobles de les comarques de la Ribera, la Safor i la Vall d’Albaida.
Durant l’Edat Mitjana i Moderna, els monestirs van influir en la vida, la societat, la cultura i el pensament de la gent que poblava el seu entorn. Van ser centres de l’anomenada vida contemplativa i també refugi pels més desfavorits. Les seues parets rebien les visites de tot tipus de persones amb les més diverses necessitats: mercaders, penitents, estudiosos, nobles i també els més necessitats per demanar treball, almoina o un plat de calent. La peregrinació de tota aquesta darrera gent d’escassos recursos, es feia caminant travessant dos passos de muntanya identificats a l’actualitat com el “Pas del Pobre”.
Aquesta és la ruta recuperada per a gaudir de la natura a l’actualitat. Tot un traçat a peu que discorre per antigues sendes i camins d’origen pràcticament medieval. Ruta de més de 90 quilòmetres, que podem trepitjar en diferents etapes, com ho feien els necessitats de fa un lustre de segles. Cal dir que a l’actualitat s’hi inclou la visita de cinc monestirs, cadascun amb els seus atractius monumentals i paisatgístics i com reconeix Agustí Ferrer, director del museu d’Alzira i entusiasta de la ruta, monestirs de memorable passat i d’esperançador futur cultural amb aquesta recuperació ecoturística.
I ara amb el permís dels lectors, i com que pobres han hagut i segons les dades estadístiques el seu nombre va en augment, caldria una xicoteta connexió amb la realitat actual. A hores d’ara les necessitats dels “pobres normals” són altres: pagar l’hipoteca del pis, poder pagar el menjador de l’escola o els llibres de text de les seues criatures, poder anar a collir demà, passar el dia amb sense cap euro a la butxaca, posar gasolina al cotxe, comprar al super el mínim per a fer un puxero que puga durar tota la setmana, etc. I mentrestant els “pobres de solemnitat” continuen anant en peregrinació a Càritas, Casa de Beneficència i Serveis socials dels ajuntaments.
Com els temps han canviat, però sembla que les necessitats no són molt distintes. Tot el món parla d’un canvi de moral, d’ètica que impregne les relacions econòmiques i socials. Els interrogants sobre com i quan tindrà lloc aquest canvi segueixen oberts i més si escolten les notícies dels informatius. Però sempre ens quedarà poder raonar de totes aquestes coses, gaudint d’una excursió amb els amics i les amigues pel sender del “Pas del Pobre”.
Diego Gómez
