CC.OO. denuncia que el curs de Secundària s’enceta amb grups massificats, retalls i una xarxa de FP per desenvolupar

0
258

Aquest dimecres 15 de setembre s’inicia el curs per a l’alumnat d’Educació Secundària a la Ribera,  al igual que per a l’alumnat de Batxillerat i de Cicles Formatius. Un curs on les ratios en la major part dels grups van estar al voltant dels 32/33 alumnes per classe i per tant superant el màxim establert de 30, segons un comunicat de CC.OO.

Aquesta situació en res ajuda a buscar un model d’atenció més individualitzada que millore els resultats acadèmics dels alumnes i que propicie una evolució constant i mantinguda per a assimilar de forma adient els continguts. La diversitat dels alumnes, les situacions conductuals i la necessitat d’aquells alumnes de integració que es troben presents a les aules marcaran la pauta de la dinàmica d’unes classes massa nombroses per a les seues característiques on el professorat trobarà moltes dificultats per a desenvolupar el seu treball. Aquesta situació serà un fet al IES Els Èvols de L’Alcúdia, al Pere Esplugues de La Poble Llarga, al IES de Càrcer, al Jose Maria Parra d’Alzira, al 9 d’Octubre de Carlet o al Arabista Ribera de Carcaixent.

A la reducció de Programes de Compensatòria, cal afegir la dels Programes d’Acompanyament que per aquest curs s’han quedat en tan sols sis (IES Sant Vicent d’Algemesí, IES Jose Maria Parra i Rei En Jaume d’Alzira, IES de Catadau, IES E.Primo de Carlet, i IES Alcalans de Montserrat), una reducció que implica una disminució de recursos per a atendre a la diversitat en una etapa on es fonamental per a la seua continuïtat. Per altra banda es posen en marxa cinc Programes Exit, que pretenen possibilitar la millora dels alumnes, és el cas de l’IES Els Evols de L’Alcúdia, de l’IES Bernat Guinovart d’Algemesí, de l’IES Hort de Feliu d’Alginet i dels IES Jose Maria Parra i Rei En Jaume d’Alzira. Aquesta política de programes temporals, que no s’avaluen, que s’asignen o no sense voluntat de continuïtat, és una política de malvaratament dels recursos que any rere any demostra que no és el camí adient per a abordar les necessitats d’una etapa educativa, la del 1r i 2n cicle de l’ESO on es necessari un Pla d’Acció específic que es pose en marxa una estrategia a llarg termini desenvolupada per uns professionals estables en les plantilles dels centres i capacitats per a plantejar mesures diversificadores i compensadores que possibiliten una vertadera atenció a la diversitat.

Falta un estudi de la xarxa de Cicles Formatius

La falta d’una política de Ocupació i de Formació per part de la Generalitat Valenciana es fa evident en la etapa de Formació Professional i en els Cicles Formatius. A La Ribera és urgent un estudi seriós de la Xarxa de Cicles Formatius que necessita la comarca, en funció de les seues característiques industrials i econòmiques, tenint en conte que en paral·lel és necessari la creació d’un servei intercomarcal de transport que facilite la mobilitat dels estudiants i que permeta l’aprofitament al màxim dels recursos. La desaparició de cicles formatius al IES 9 d’Octubre de Carlet, a l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, a l’IES Consuelo Aranda d’Alberic i al Bernat Guinovart d’Algemesí, suposaran que molts alumnes de la comarca no puguen inscriures en un cicle a la seua comarca o hagen de diversificar les seues opcions al no trobar plaça de les especialitats que aquests instituts oferien.

Per altra banda també a l’etapa de secundària és necessari completar el pla de infraestructures, a L’Alcúdia esperen l’ampliació que possibilite la posada en marxa d’un cicle formatiu, a Alzira, el Rei En Jaume i el Jose Maria Parra necessiten d’una forta inversió que pose al dia les seues instal·lacions, al Bernat Guinovart continuen alguns cicles amb aules prefabricades, al igual que en l’IES de Catadau i ja fora de la comarca a Canals esperen des de la primavera passada l’inici de les obres del nou IES Francesc Gil per al qual semblava que ja estava tot a punt.

Finalment encetem un curs amb una ofensiva declarada a l’escola pública. L’anunci de la conselleria de promoure Centres de Iniciativa Social, cedint terrenys i sol públic per a la construcció de centres de gestió privada, és un atac a l’escola pública. Davant d’aquesta situació cal recordar que l’educació és un dret fonamental, que a més també constitueix la base per a exercir la resta dels drets i per tant és element fonamental del benestar i desevolupament social i individual, i per tant el principal agent per a sentar les bases d’un progrés social cohesionat. Aquestes amenaces no poden acabar relegant a l’escola pública a un paper assistencial que deixe sols el privilegi de l’educació de qualitat a aquells que puguen pagar-la.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here