Joan Beltrán el mestre de la Muixeranga: «Fa 40 anys ser muixeranguer era una baixesa i hui és un signe d’orgull i distinció

0
339
Joan Beltrán abans de començar la processó

La dansa de la Muixeranga data de principis del segle XVIII, la paraula procedeix de l’àrab i significa emmascarat. Fou el primer ball relacionat amb les festes de la Mare de Déu de la Salut. En algunes comarques catalanes la coneixien pel Ball dels Valencians en popularitzar-la els segadors de l’arròs de la Ribera que es desplaçaven al delta de l’Ebre.

Els muixeranguers cobraven dos sous

A mitjans del segle XX no estava ben vist per la societat algemesinenca ser dansaire d’este ball, «els que feien els castells eren homes de baixa capa social, cobraven dos sous de jornaler de camp per eixir en la processó» recorda l’actual mestre, Joan Beltrán (Algemesí, 1947). Fins i tot, assegura, «per ofendre a una persona li deien en Algemesí, tú eres un muixeranguer, mentre hui és un signe d’orgull i distinció». La clau va ser que «a partir de 1974 buscarem a gent de totes les condicions socials i així fou com començarem a tindre prestigi».

Hui la Muixeranga i la resta de balls que participen en la processó estan considerades Bé d’Interés Cultural (BIC) i han presentat la seua candidatura a la més alta distinció mundial, ser catalogada Festa Patrimoni de la Humanitat.

Novetats

Per enguany Beltrán i els 250 muixeranguers d’una associació que conta amb mig centenar de socis, han assajat «l’alta de 6 cossos i a més una torreta amb dones dalt i un pilar de 5 desplegat que són novetats», ens explica el mestre a Riberaexpress. També enguany canvien els xiquets que encapçalen les torres humanes. Els dols valents seran Juan Enrique de 12 anys i María de 7 anys. El seu germà, Vicent, s’ha retirat perquè «ara tin c por» segons ha reconegut al seu entorn familiar. Precissament el bessavi de tots dos menuts va ser un dels llegendaris mestres muixeranguers, Enric Cabrera, segons ens revetla, Beltrán.

Nerviosisme

Per al digne succesor de Tomás Pla, la participació de cada any en les tres processons constitueix «un repte», reconèix el «nerviosisme» que patirà quan a les 10 d’esta nit pujen els seus deixebles cap amunt per fer l’alta de 6 en la Processó de les Promeses, «la farem d’eixida davant l’Ajuntament» ens avança.

Joan Beltrán ha estat, recentment, a Bombai on es quedà bocabadat en veure les evolucions de 700 grups de muixeranguers al mateix temps. Els castells humans de la India «són molt pareguts als nostres ja que la tècnica que utilitzen és semblant» ens explica. Una tècnica molt primitiva, que segons el professor i investigador algemesinenc, Juan Antonio Domingo consisteix en; «plegades les articulacions, resten flexionats els muixeranguers fins que ja han pujat tots, i tot seguit van aixecant-se progressivament des de baix cap amunt al so de la tonada».

I afegix en la seua obra «Bastint la Festa», «els muixeranguers no se subjecten pels braços, sinò que s’abracen els uns als altres formant un cos tot compacte». Unes torres que sempre són rematades per un xiquet ó xiqueta.

Encara que els muixeranguers fan, a banda de les torres humanes,  diverses figures d’una gran plasticitat, com La Maria, l’Enterro, l’Altar, el Guió, la Sènia i la Font, entre d’altres.

Xavier Espanya/ Fotos: Xavier Pérez i Salvador Montiel

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here