Jubilació a fi de curs /Opinió: Diego Gómez

0
366

No fa molts anys, em va copsar de forma simpàtica, la resposta del fill d’un amic davant la sempre pregunta trascendental i repetitiva que es fa a tota la xicalla: …i tu de major que vols ser?. Amb la sinceritat d’un xiquet de cinc anys, la seua resposta inicialment ens va fer riure a totes i tots els que escoltaven el succeït, però després particularment en va fer reflexionar: …jo voldria ser jubilat com el meu iaio.

Si més no, la resposta a més de ser evident en aquell moment, a hores d’ara ho continua essent. Qui no vol en aquests moments de crisis i incertidumbre de futur laboral, no estar ja jubilat?. Per a Joan, ser jubilat com el iaio, suposava disposar de temps, d’alçar-se tard, de restar calentet al llit, de no tenir que anar a l’escola, de menjar de tot, de fer la migdiada, de veure la televisió a tiri i bandiri, de jugar la partideta amb els amics i tal vegada anar de viatge a la platja quan tots estan treballant. Tot avantatges.

I ara quan tant es parla d’allargar l’edat de jubilació i sembla que tot van a ser desavantatges, tothom fa comptes dels anys que li queden per arribar a eixe estadi anomenat no sé perquè de la tercera edat. I sense dubtar-ho una miqueta, molts dels nostres majors i no tan majors voldríem fer nostre el somni de Joan. Però malgrat el canvi de cançoneta de “la culpa de tot la té Zapatero” a “estic indignat / indignada”, hi ha molts jubilats i jubilades actius que continuen treballant en altres camps de servei social i que són realment ciutadans i ciutadanes de primera.

Admire als jubilats i jubilades que fullegen el diari, que van a collir algunes taronges i faves (si no s’han gelat) al seu hortet per a casa, que acudeixen a les manifestacions en defensa de la nostra dignitat com a poble i com a treballadors i treballadores, que són feliços passejant als seus nets,… Els admire perquè continuen al peu de canó, sense remugar. Gent que sempre té un somriure a la boca i que l’altre dia llegint la premsa, una mestra jubilada, en va comentar que estaria disposada a donar-li classes de valencià al nostre president ara que diu que és un defensor de l’escola en la nostra llengua.

Gràcies a totes i tots els jubilats i jubilades que aquest fi de curs rebran el reconeixement de les seues escoles i dels nostres ajuntaments. La seua presència romandrà sempre a les aules on han fet possible infinitat de somnis. Gràcies Mari Luz, Bernardo, Marisa, Vicent, Emili, Carme, Josep, Joan, Enriqueta,… Jo també vull ser jubilat.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here