La desunió de l’esquerra. Opinió/Xavier Espanya

0
374

Un destacat membre de l’agrupació socialista d’Alzira que reflexionava amb veu alta, al dia següent de les eleccions, comentava la necessitat ineludible d’aconseguir a Alzira la unitat de l’esquerra per frent front al totpoderòs PP.

Este dirigent, un tant abatut, reconeixia que aquells temps de plena hegemonia socialista amb xifres de militants abrumadores – al voltant de 1.500 contabilitzaren en l’època de màxim esplendor- ja no tornarien.

L’exemple a seguir, considerava, era el que havien pres els components de Compromís, força que s’ha quedat a tan sols a 400 vots del PSOE, qüestió que mai havia ocorregut a Alzira.

En la primera valoració feta pel PSPV local no fa cap comentari sobre esta intenció o possibilitat. Revela un to conformista, en considerar que la sensació és “agridolça” i que la pèrdua d’uns 800 vots és “normal” comparant les dades locals amb  d’altres municipis de la comarca.

Els dirigents socialistes locals es conformen en que els populars no hajen pujat més, “hem parat l’ascens del PP” diuen i en que l’esquerra d’Alzira haja recollit els vots dels socialistes descontents.

Durant el procés constituent de la coalició formada pel Bloc, Esquerra, La República i Els Verds, veritablement  no convidaren el PSOE, però tampoc els socialistas feren cap moviment d’aproximació. En canvi sí que enviaren el targetó a EU però no es ficaren d’acord.

Si no ho vaig entendre mal, el meu interlocutor, anava més enllà d’Alzira i la seua proposta, encara que valenta, sembla hui per hui prou utòpica.

Primer Pla i ara Alarte han mostrat totes les seues debilitats davant un acosat Camps que ha incrementat, fins i tot,  les diferències.

Al carrer Blanqueries de València i a l’avinguda de la Hispanitat d’Alzira estan tan desconcertats com inactius davant l’anunciada desfeta. Només tenen que escoltar amb atenció les propostes i demandes procedents de les acampades, per si així troben la brúixola que els guie per la senda perduda.

La dreta ja fa temps que trobà el seu camí de la unitat i per això està on està. Mentre, l’esquerra, o millor dit una bona part d’ella, preferix mirar-se el melic i allunyar-se cada vegada més de les il.lusions i demandes del seu electorat com transparència i democràcia participativa en les instituciones, llistes obertes, mesures contra la corrupció i l’atur etc….

Desconec si la reflexió d’este dirigent socialista evolucionarà en el futur o es quedarà ahí en un simple comentari de carrer, fruït del calfament llògic que es patix a les poques hores d’una severa derrota.

Cal fer memòria de la davallada patida pel PSPV-PSOE alzireny que arribà a sumar 16 regidors en la dècada dels 80 amb Paco Blasco al front. Ara, no més li queda un 25% d’aquell arsenal de vots i ha pogut ser

Alborch, Pascual i Alarte

ser pitjor perquè Bastidas, que aspirava a sumar 14 regidors, no li arrebatà un escó per tan sols mig centenar de paperetes.

L’aparició del PSI en el panorama local, és evident que distorsionà el mapa polític alzireny i perjudicà el PSOE, però no han savut mai com aturar la sangria de vots ni tan sols en estes eleccions en les que la formació fundada pels Blasco s’ha quedat en una força residual i extra-municipal.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here