Els treballadors de Valpak que porten 15 dies de vaga enyoren la primera direcció de Plasal

0
274

Alfredo, Amelia i Conxin són els únics treballadors de l’actual Valpack que formaren part del primer planter d’empleats quan Luis Suñer, junt varios comerciants d’Alzira, fundaren l’empresa Plásticos Alzira SL (Plasal) allà per l’any 1976.

Ara, quan porten ja 15 dies de vaga i acumulen impagaments de nòmines i pagues, a raó d’uns 5.000 euros per treballador, recorden amb enyorança els primers temps d’esta fàbrica d’envasos de plàstic alzirenya, amb Adolfo Gomis de gerent i Rafael Estrelles com a director de fàbrica.

Amelia Hernàndez recorda que Plasal «era una empresa familiar en la que treballavem a gust i sempre cobravem l’últim dia de mes».

Començà amb 10 empleats i arribaren a ser prop d’un centenar de treballadors amb una producció anual de 12 milions d’euros. Però l’alegria començà a esborrar-se a partir de l’any 1998 quan Plasal va ser absorbida per Isap una firma multinacional italiana del sector.

La producció i el planter de treballadors va anar reduïnt-se, paulatinament, i per a novembre del 2004 es registrà el primer ERE, recorden els tres pioners de Plasal. Un expedient que afectà a 12 treballadors, fa memòria Conxin. La matriu italiana d’Isap va fer fallida i en la seua caiguda arrossegà a la filial d’Alzira, Isap Euroibèrica.

Dos dels seus directius, Charles Shaw i José Vicente Esteve, compraren la fàbrica i des d’aleshores «ja no savem el que és cobrar regularment i feren, fins i tot, acomiadaments improcedents» recorden els tres treballadors.

Esta fàbrica és una ruïna

Amelia es mostra molt contundent, «des de l’entrada  dels dos açò és una autèntica ruïna». Amb 48 anys viu tot sola i asegura que la problemàtica situació de la seua fàbrica «ho soporte prou mal i he tingut ja que demanar diners prestats a la familia».

Alfredo Corts, també és fadrí, i com la resta de companys «m’afecta prou perquè tinc una hipoteca que no puc pagar sinò és amb l’ajuda de familiars».

Per la seua part Conxin Chulià està casada i davall el mateix sostre conviu el matrimoni amb el seu fill, la nora i una neta. «El meu home està en un ERE temporal en l’empresa Istobal de l’Alcúdia i tot i que cobra hem de passar tots amb el seu únic sou i com som cinc de família no es poden fer miracles», diu esta veterana empleada de Valpack, que al igual que els seus companys enyora els primers anys d’esta fàbrica d’envasos que malauradament, ja mai tornarà a ser el que era.

Els tres sentats en una taula a les portes de la fàbrica ho tenen molt clar»açí no veiem cap futur». I més després de l’ERE d’extinció presentat per Shaw i Esteve que afecta a 24 dels 36 treballadors que resten.

Ja fa dies que en les instal.lacions de Valpack, al polígon industrial de la carretera d’Albalat, no hi ha cap activitat, «per no anar ja ni s’acosten per allí els propis titulars de l’empresa» observa el sindicalista, Jorge Gracia.

Amelia, Alfredo i Conxin a les portes de Valpack

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here