El valor del valencià

OPINIÓ/ DIEGO GÓMEZ

Ja és temps de Trobades. Com cada primavera, les comarques del País Valencià s’omplin d’il·lusions, de futur, de paraules, d’estima per la llengua. Les Trobades de l’escola valenciana es posen en camí. Un camí que es va encetar amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, en 1983, i que va implantar els programes d’ensenyament en valencià i immersió lingüística en tota l’educació pública i en una part molt reduïda però testimonial de la concertada, i que ha provocat canvis substancials en els comportaments lingüístics.

Enguany, les Trobades estan dedicades a Enric Valor. Fa cent anys que va nàixer aquest homenot. La seua aportació a la llengua i cultura del nostre País marca, sense dubtes, una fita des d’on poder albirar un futur de dignitat pel valencià. A més de les seues rondalles, allò que de veritat ens va ensenyar el mestre de Castalla és el valor de la llengua. El valencià té un valor incalculable, és la nostra forma d’entendre el món i la realitat que ens envolta.

El valencià a l’escola ha estat una revolució silenciosa que ha sabut véncer molts obstacles i ha atorgat a la nostra llengua un valor que abans no posseïa. En l’actualitat és un patrimoni que cal conservar, defendre i millorar, una herència col·lectiva que cal transmetre a les futures generacions en les òptimes condicions possibles. Com diu la cançó del grup de rock valencià la Gossa Sorda: hem de fer saó, que ofegue la sequera. I bona part d’aquest treball és responsabilitat de les administracions públiques: la Generalitat, les Conselleries, les diputacions, ajuntaments i mancomunitats. En un món globalitzat, les actituds immobilistes en matèria lingüística poden llançar a perdre els treball de moltes dècades a les aules i a les llars.

A les Trobades del 2011 hem de dir en veu cridanera que el valencià no és cap problema per assolir el plurilingüisme. Tot el contrari l’ensenyament en valencià és sinònim de qualitat. Amb l’ensenyament en valencià obrim la porta a les llengües, obrim la porta a les oportunitats de futur, ens obrim la porta al món. Aquest és el valor del valencià i per això acudim a la convocatòria de la Trobada.

El valencià és un valor afegit, no té color polític

La Trobada com diu Joan Cortés, president de la Coordinadora de la Ribera, és temps de collita, una collita clarament fructífera dels centres i de les famílies. La Trobada no seria possible sense la gent, els col·lectius, les entitats i els ajuntaments que cada any assumeixen la seua celebració. Com enguany Llombai on ens veurem el pròxim diumenge 10 d’abril.

Cal recordar que no està tot fet, però anem fent camí. El valencià és un valor afegit i imprescindible en la convivència democràtica, un eix fonamental de benestar i cohesió social que no hem de deixar perdre. El valencià no té color polític i no pot ser utilitzat per a rendibilitat política. Cal dir un sí al valencià, un sí rotund, un sí al valencià que el diumenge s’escolte per tota la comarca de la Ribera des de Llombai. Un sí que arribe a tots els indrets del País Valencià.

Aquest és l’autèntic valor de la llengua: el valor d’allò que som i d’allò que volem  ser.