OPINIÓ/PEDRO DOMÍNGUEZ GENTO
En principi m’agrada aquesta festa on es fica de manifest la gran capacitat
organitzadora, artística i lúdica del nostre poble, que, a més, les va
inventar i les va desenvolupar per sí mateix, sense la participació
d’autoritats ni retors. També m’agrada que retornen a la gent de a peu els
carrers, tancant-los al trànsit motoritzat, on almenys per uns dies els
xiquets poden eixir a jugar sense perill de ser atropellats.
La llàstima és que, amb el fotut franquisme i aquesta devoradora societat de
consum, les falles, com tantes altres coses, han anat perdent els seus
orígens i han adquirit uns vicis que ara ja resulten molt problemàtics: ús i
abús de materials plàstics, excessiva grandària, massa soroll i brutícia,
gran *pompositat*, etc.
El pitjor de tots els defectes pot ser els materials sintètics que empren en
la construcció dels monuments: abans eren fusta, paper i palla, naturals,
mentres que ara són majoritàriament de plàstic, un plàstic que en cremar-se
llança a l’atmosfera un núvol de fum tòxic amb nombroses substàncies que
poden ser fins i tot cancerígenes, i que en part les respiren els veïns i
els propis fallers.
Un altre defecte, lligat a l’anterior, és la seua grandària excessiva: en
alguns cantons la falla és més alta que les cases i quasi tan ampla com el
carrer, amb el perill que això suposa per als veïns.
També és un problema important el descontrol que hi ha amb els petards que
rebenten als carrers a qualsevol hora, molestant-nos a tots; i suposen un
perill cert per als nanos, que van tirant-los pertot arreu amb els paquets a
la butxaca.
Finalment, sembla que les falles han perdut molt el seu caràcter ciutadà i
crític, fent-se massa centrades en la pompositat i les ajudes que els
atorguen les autoritats a canvi, clar està, d’eixir en les fotos i fer-se
publicitat a costa de l’esforç faller…
No us sembla que ja va sent hora de reflexionar sobre aquests problemes per
a intentar corregir-los?
