Paraules velles, paraules noves / Leo Giménez (6)

0
88
Leo Giménez

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho son

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Apretar

El verb apretar, tenia l’estigma de castellanisme-barbarisme, a pesar de ser d’ús corrent en la parla valenciana i també en terres catalanes i illenques; i a pesar també del seu abundant ús literari i tradicional. Però és plenament normatiu  des que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha incorporat al Diccionari normatiu valencià, i es pot usar en tots els registres en la nostra llengua. Té el significat de ‘estrenyer fort, pressionar, reduir fent pressió, prémer, ataconar’, ‘urgir a fer una cosa’, “El cinturó m’apreta massa la cintura”, “Apreta la roba, si no, no podràs tancar la maleta”, “Apretem-nos un poc o no cabrem ací dins”, “No apretes tant el pardalet en la mà, que l’ofegaràs”, “Apretem a fugir d’ací, i posem-nos a recer, que ve un bon arruixó”, “Apreta el timbre, que no porte la clau”.  Es troba  documentat ja en 1511 i no ha deixat d’usar-se i d’aparéixer escrit en cap època des d’aleshores;  ha sigut emprat per destacats escriptors i gramàtics en les últimes centúries, inclús en els últims anys, com podem comprovar en el Corpus Informatitzat del Valencià. Apretar ja l’havien inclòs el Diccionari català-valencià-balear, els diccionaris de Ferrer Pastor, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el de la RACV i altres. Per tant, podem apretar, ja que és vocable normatiu, en tots els registres.

Encara com

La locució encara com és molt usual en la parla valenciana. Indica que ‘el mal, la pèrdua o el dany ha sigut menor del que hauria pogut ser’, “Encara com, que en l’accident tots portaven el cinturó de seguretat”, “La tronada ha sigut forta, però no ha pedregat, encara com!”. Ha sigut (i és) emprada profusament en la literatura per molts escriptors, autors de documents històrics i lingüistes de totes les èpoques, A pesar del seu nombrós ús, no tenia la consideració de normativa, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li ha donat eixa condició en incloure-la en el Diccionari normatiu valencià.

Faena

El vocable faena està en tots els diccionaris (o en la gran majoria) de la nostra llengua, ‘treball que es fa per obligació o professionalment’, ‘ocupació, quefer’, ‘lloc habitual de treball’, ‘actuació del torero en una correguda, especialment en l’últim terç’. Ha sigut i és d’ús generalitzat en la parla valenciana, encara que durant molt de temps ha existit la creença que era un castellanisme, però és justament al contrari, faena és un valencianisme/catalanisme adoptat pel castellà, un préstec, com corrobora el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua en l’entrada faena. És una paraula que apareix documentada en 1296 en el Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València i no ha deixat mai d’emprar-se en tots els registres. En les variants catalana i balear de la llengua s’usa més la forma feina (mateix significat), que també s’ha prioritzat en els models literari, el de mitjans de comunicació i altres registres, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs faena, com a opció principal en el Diccionari normatiu valencià, fent-se ressò de l’ús generalitzat d’esta paraula entre la població valencianoparlant, a més de l’ús tradicional i històric, com il·lustra el Corpus Informatitzat del Valencià. Anteriorment, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), els diccionaris SALT, el de la RACV i altres valencians, ja havien inclòs eixe vocable en les seues pàgines com a entrada principal. “I que ningú ens lleve la faena, com a treball i com a paraula”.

Futur de probabilitat

La normativa noucentista sempre ha considerat (i considera) que la probabilitat, a banda de manifestar-se amb adverbis i locucions adverbials, s’expressa amb la perífrasi de probabilitat deure + infinitiu, per exemple: “Deu ser ma mare la que acaba d’arribar”, “Els xicons deuen estar contents, l’un ja té faena fixa i l’altre ho ha aprovat tot”. Però, en la realitat de la parla, eixes expressions també es fan amb el futur de probabilitat: “Serà ma mare la que acaba d’arribar”, “El xicons estaran contents, l’un ja té faena fixa i l’altre ho ha aprovat tot”. És per això que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha considerat pertinent preceptuar que el futur de probabilitat siga també normatiu, i així ho disposa en la Gramàtica normativa valenciana. El portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, accepta el futur de probabilitat en registres informals. És a dir, en la pràctica, l’accepta també.

Leo Giménez / Lingüista