A primers de 1973 hi hagueren varies morts de fetus de 9 mesos a Alzira

0
354
Mª Ángeles Solves hui davant l'antic Hospital Santa Lucia
El matrimoni ha recordat hui els pormenors de l’estrany part i mort del bebé a les portes de l’antic centre hospitalari

Salvador Marqués i Mª Ángeles Solves consideren que «canta molt esta coincidència»

Els arxius del Cementeri d’Alzira i de l’Hospital Santa Lucia arrepleguen les morts dels fetus «en la mateixa pàgina»

El funerari va aparèixer amb la caixeta mortuòria a l’Hospital poc després del part sense que la família el cridara i ni pagara el servici

 

Tant l’arxiu del Cementeri Municipal com el de l’Hospital Santa Lucia que han pogut consultar el matrimoni d’Alzira Salvador Marqués i Mª Ángeles Solves contemplen «en la mateixa pàgina la mort d’uns quatre fetus a primers de l’any 1.973».

Este fet va cridar, especialment, la seua atenció donat que «ens digueren lo sorpresiu de la coincidència perquè moriren en poc de temps, quatre fetus, i tots ells exactament de 9 mesos».

Això canta molt

Hui davant l’antic edifici que albergà l’Hospital Santa Lucia fins l’any 1.994, Mª Ángeles recordava les paraules que pronunciaren en vore els arxius, «això canta molt», fet que els ajudà encara més a seguir investigant, dins les seues limitades posibilitats, per averiguar si la seua filla va ser un dels milers de bebés robats en tota Espanya.

La jove primeriza Mª Ángeles va ingresar a l’Hospital el 7 de gener de 1973, el seu ginecòleg li acabava de dir que es fetus estava mort, li donaren unes pastilles per provocar-li el part i es passà unes quantes hores rabiant fins que donà a llum el dia 8 «una xiqueta morteta» segons li digué la comadrona.

A són pare i al seu marit els obligaren a quedar-se fora, junt a una escala lateral de l’edifici hospitalari, durant el temps del part. Sols sa mare va vore la careta d’un bebé mort, envoltat en una tovallola, durant uns instants, sense que ni tan sols la tocara. A Mª Ángeles no li la deixaren vore a pesar de la seua reiterada petició.

Altra qüestió que els cridà especialment l’atenció és l’aparició «immediata del funerari amb una caixeta davall del braç». Hui Salvador recordava que ell no l’havia cridat i que a més «la funerària no ens va cobrar res». El funerari pujà i baixà per l’escala lateral de l’hospital i a l’eixida «ens preguntà com anem al cementeri, jo li vaig dir que tenia el cotxe allí aparcat i anarem els tres directament al cementeri sense que ningú li diguera a la meua dona que soterravem a la xiqueta». Un comportament molt estrany i poc habitual per al jove matrimoni, que en aquell moment, «estavem en situació de schok».

A Salvador i a Mª Ángeles, també els cridà molt l’atenció que l’Ajuntament no els avisara quan, fa uns quants anys, traslladaren les restes de les fosses soterrades a níxols; «en 2017 enviarem un escrit demanant informació al respecte del lloc on es troben inhumats les restes del fetus i ens contestaren  que havien enviat comunicacions al respecte a tots els afectats, però que hi hagueren casos en qué els familiars no foren localitzats». Este fet els va sospitar que «en la caixeta soterrada no hi havia restes del fetus perquè es va soterrar buida».

Riberaexpress