Hui puja el salari de 5 milions de treballadors espanyols públics i privats

0
442

El Salari Mínim Interpofressional (SMI) passa dels 735,9 euros actuals als 900 euros mensuals (14 pagues). La remuneració dels empleats públics es revaloritza en, almenys, el 2,5%

El 2019 arriba amb pujada de pensions, salari mínim i edat de jubilació

L’any arranca amb alces en la nòmina de cinc milions de treballadors per les mesures adoptades pel Govern per a elevar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) i revaloritzar en, almenys, un 2,25% la remuneració dels empleats públics.

Totes dues decisions les va aprovar el Consell de Ministres en la reunió celebrada a Barcelona el passat 21 de desembre. La primera consistirà en una pujada del 22,3% en el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que passarà dels 735,9 euros actuals als 900 euros mensuals, per catorze pagues. Es va articular en virtut d’un pacte entre el Govern i Units Podemos, sense dialogar-lo amb els agents socials, i suposa una millora respecte a l’acord que es va signar al desembre de 2017 entre els interlocutors socials i l’anterior Govern del PP.

Llavors, havien pactat elevar l’SMI fins als 850 euros en 2020. A més, les organitzacions empresarials i sindicals havien signat en el seu acord de negociació col·lectiva la recomanació de situar el salari mínim en conveni en 1.000 euros en 2020. Segons el Govern, aquest increment del SMI atén la millora de les condicions generals de l’economia i té com a objectiu previndre la pobresa en el treball i fomentar un creixement salarial general més dinàmic.

Conforme als seus càlculs, afavorirà a uns 2,5 milions d’empleats i a més considera que és un factor “decisiu” per a la creació d’ocupació. Es tracta del major increment aplicat des de 1977 i amb el qual l’SMI situarà a Espanya en el 80,6% del salari mitjà d’Europa. La revaloració tindrà un impacte directe en les contribucions fiscals. El Pla Pressupostari contempla que la pujada del SMI es traduirà en 1.500 milions d’euros en concepte de recaptació en cotitzacions socials. “Evitar un període d’incertesa” Aqueix mateix Consell de Ministres va donar llum verda al reial decret llei que elevarà en, almenys, un 2,25% de la retribució dels funcionaris.

A aquest percentatge podria sumar-se una altra part variable del 0,25% lligada a l’evolució del PIB i un 0,25% addicional procedent de fons addicionals. La mesura, que havia sigut acordada per l’anterior Executiu amb les organitzacions sindicals en el marc de l’II Acord per a la millora de les condicions laborals en el sector públic, la va justificar el Govern en la “necessitat d’evitar un període d’incertesa”.

Sense l’ús del reial decret llei, el risc és que les retribucions no pogueren pujar-se en haver-se hagut de prorrogar els Pressupostos Generals de l’Estat de 2018 mentre es negocien els comptes per a 2019. Aquesta alça millorarà els ingressos a altres 2,5 milions d’empleats del sector públic. La pujada del 2,25% serà lineal per a tots els funcionaris, amb la possibilitat d’incrementar-ho en un altre 0,25% en funció de l’evolució del PIB. L’últim tram variable del 0,25% es vincula a plans o projectes de millora de productivitat o eficiència, i estarà subjecta a negociació amb les organitzacions sindicals en cada administració. El sindicat UGT va estimar que l’acord permetrà recuperar fins a 8,75 punts de poder adquisitiu fins a 2020 als empleats públics.