Les pluges causen 35 milions de pèrdues davant els 85 milions dels cítrics procedents de Sud-àfrica

0
169
Cítrics de Sud-àfrica en un comerç valencià

LA UNIÓ presentarà demà en la reunió prevista en Conselleria d’Agricultura una bateria de mesures per a totes les Administracions, entre elles la creació d’un lobby valencià a Brussel·les per a defensar els interessos de la nostra citricultura

Les pèrdues de la campanya citrícola ascendeixen ja a 130 milions d’euros i el 65% de les mateixes es deu a una situació de mercat motivada fonamentalment per la massiva presència de fruita de tercers països

 

LA UNIÓ de Llauradors ha elaborat un estudi amb les pèrdues de la primera part de la campanya citrícola que ascendeixen a la quantitat de 130 milions d’euros, motivades en un 65% (85 milions) per una situació de mercat anòmala per als nostres productors originada per la massiva presència de fruita de tercers països com Sud-àfrica -i altres- en els lineals dels supermercats europeus fins a meitat de novembre.

 

Milers de tones de les nostres mandarines -sobretot satsumes i clementines- s’han quedat en els arbres aquesta campanya sense arreplegar en quedar desplaçades dels mercats europeus per la saturació de cítrics de països tercers com Sud-àfrica que gaudeixen a més d’accés lliure en mandarines i tracte preferencial d’entrada en taronja que a més es liberalitzarà totalment en 2026. Els preus dels nostres cítrics, segons l’estudi de LA UNIÓ, han baixat de mitjana un 23% en relació a les mateixes dates de la campanya anterior.

 

LA UNIÓ assenyala que del seu estudi es desprèn que, encara que els efectes de les pluges han sigut evidents i significatius -un 35% de les pèrdues (45 milions) vénen ocasionades per les mateixes- no són les més importants a tenor dels resultats.

 

Demà s’ha convocat una reunió per part de la Conselleria d’Agricultura per a analitzar la situació i LA UNIÓ presentarà una sèrie de propostes de futur -i no puntuals per a aquesta campanya- per a totes les Administracions (Generalitat, Govern central i Comissió Europea) perquè la situació és greu i requereix el suport de totes elles.

 

Entre les mesures que reclamarà LA UNIÓ destaca la renegociació de l’Acord amb els països de l’Àfrica Meridional (Sud-àfrica) pel que fa a les importacions de cítrics i mentre açò no es produïsca establir la clàusula de salvaguarda. LA UNIÓ exigeix també la reciprocitat de les normatives europees en matèria fitosanitària i laboral a les produccions agràries procedents de països tercers, així com la implantació del tractament en fred a tots els cítrics procedents de països tercers amb plagues de quarentena. Per a traslladar totes aquestes demandes a les institucions europees LA UNIÓ sol·licitarà a la Generalitat que contracte personal a Brussel·les per a què, en coordinació reglada amb les organitzacions agràries valencianes més representatives, faça la funció de lobby permanent en matèria de comerç internacional.

 

Altres peticions de LA UNIÓ passen per impulsar una reestructuració del sector citrícola establint normativament un límit als royalties abusius i per no concedir ajudes públiques a empreses que importen o comercialitzen cítrics de països tercers quan tinguem ací una producció suficient per a aconseguir mercats.

 

A totes aquestes mesures cal sumar algunes altres que ja es reclamen de forma habitual com és la reducció de mòduls fiscals i de les quotes de la Seguretat Social, exempció de l’IBI o l’obertura d’una línia de crèdit, aspectes que ja contempla pel que sembla la Generalitat sol·licitar al Govern central.

 

LA UNIÓ demanarà així mateix un nou pla de reestructuració citrícola però lligat al fet que les varietats plantades, en el cas d’estar protegides, haurien de tenir una limitació del preu dels royalties. En relació a una possible retirada de cítrics com s’ha plantejat des d’alguna instància, LA UNIÓ la considera una bona mesura, però sempre que s’haguera planificat dins del termini i en la forma escaient. A més, les retirades no són tant una eina de compensació directa al citricultor com d’ordenació del mercat i poques vegades arriba alguna cosa als citricultors, tal com per exemple ha ocorregut amb el veto rus. Aquesta i altres mesures que ens ofereix la normativa comunitària es podrien haver gestionat a través de la interprofessional citrícola Intercitrus, però donada la seua inoperància “ni està ni se li espera”.