Martinez i Rubio: “Fa 30 anys la JLF ens criticava dient que erem els de la cultureta”

0
65
Miguel A. Martinez i José M. Rubio amb les seues dones
José Manuel i Miguel Ángel dos números 1 de la cultura

Josep Ballester es va guiar pel món cultural de València

Els intelectuals no volien saber res de les falles al principi

El Capità General de la III Regió Militar fou el primer faller d’honor

“Alzira pretèrita” de Salvador Andrés el primer llibret de la Malva 

Miguel Ángel Martinez i José Manuel Rubio pasaran a la història com els fallers que infiltraren la cultura en les falles. Una tasca gens fàcil en els seus inicis, fa 30 anys, quan els intelectural li donaven l’esquena a la festa i quan els membres de l’aleshores Junta Local Fallera els miraven amb recel i els qualificaven un tan despectivament “com els fallers de la cultureta”

Però tots dos no s’amilanaren ni molt menys; tot va sorgir al coincidir els dos en una nova comissió tan menuda com desconeguda. En l’exercici 1988-89 José Manuel li digué a Miguel Ángel; “si jo em presente de president tú seràs el meu secretari”. I els dos es proposaren “dinamitzar” està comissió especialment quan en junta local la resta de presidents els preguntaven sovint, “on està la Plaça La Malva?”. I és que “no ens coneixia ni Déu” reconeixen tots dos a l’inici de l’entrevista. I de seguida es ficaren mans a l’obra perquè tot el món la coneguera. Com eren una falla molt modesta en un barri de treballadors tenien clar que no podien destacar amb el monument; “hem de fer alguna cosa perquè la gent sàpiga on està” es digueren els novatos fallers.

El primer que els va ocòrrer fou fer fallers d’honor a personalitats destacades i de seguida la sort cridà a la seua porta. Un faller que era sargent de l’exèrcit ens va proposar que podiem contactar amb el nou capità de la III Regió Militar Andrés Freire Conde i allà que anaren els dos desconegutrs fallers de la Malva a convidar a l’alt comandament al sopar d’una falleta d’Alzira. No va ser molt difícil convèncer-lo perquè, espabilats ells, li digueren que volien d’esta manera agrair a l’exèrcit la seua decissiva col.laboració en la neteja de la ciutat arran la pantanada de 1982.

Després canviaren el nom de la distinció per Guardó d’Or, que li han entregat a personatges com Soler i Estruch, Elisa Ramírez, el Parc de Bombers i Aspar entre d’altres. Encoratjats per l’èxit s’atreviren a organitzar activitats culturals, com element de distinció de la falla i en esta tasca trobaren un important aliat en Salvador Andrés que els va ajudar a publicar “Alzira pretèrita” un llibre que regalaren als fallers d’honor que recollia fotos antigues de l’antiga Alget-zira Xúquer.

Ara recorden que “gràcies a les falles s’han publicat molts llibres sobre Alzira”. En 1989 organitzen el primer curs de valencià normalitzat amb la col.laboració de l’aleshores Director General de Política Lingüística Jesús Huguet. Iel llibret comença a recollir els fruits del seu treball; primer premi local en 1991 i 1992 i a l’any següent la Generalitat crea els Premis de la Comunitat Valenciana.

El ara reconegut escritor alzireny Josep Ballester “ens va portar de la mà per conèixer a gent del món cultural de València; “voliem fer una cosa diferent, frenar la caspa de les falles” comenten mentre prenen un café en una céntrica cafeteria. Però la tasca no era senzilla donat que els intelectuals valencians miraven de reüll al món faller.

La troballa de Josep Antoni Fluixà pel camí va ser la clau de l’inici de lèxit,”és superactiu tens que dir-li que pare un poc”, recentment “Alba Fluixà i l’escriptor d’Algemesí Vicent Climent li han donat frescura al llibret”. Ballester els va apropar a l’editor Josep Gregori al que “ens costà prou de convèncer”, però finalment va fer el pròleg del llibret de l’any 1994. Deu anys després arribaven al cim, l’ara Tro d’Avís guanyà en el concurs d’Alzira i en el de València.

Els primers anys es presentaven, pràcticament en solitari als premis de la Generalitat, però fa només cinc exercicis eclosionaren els llibrets de Caputxins, Pintor Andreu, El Mercat, Sant Joan i Plaça del Forn. Este últim ha trionfat enguany essent el primer en Alira i el segon millor de la Comunitat Valenciana.

Referent cultural

aco”A ra es coneixen, som un referent cultural en València, estem disfrutant del que hem aconseguit” manifesten orgullosos aquells joves fallers que fa 30 anys s’empenyaren en traure de l’anonimat a una desconeguda plaçoleta d’un barri de la ciutat.  Es mostren orgullosos no sols del llibret sinò de l’ampla i variada setmana cultural que organitzen amb premis, concursos, una guia didàctica que fa que ara “siga la falla més coneguda d’Alzira”.Recentment, el mateix president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer els va oferir col.laborar amb La Malva i és que “la marca Malva” suposa hui un apreciat i prestigiòs distintiu cultural per a la capital de la Ribera.

Les crítiques inicials als de “la cultureta” s’hn tornat lloances, ara, tres dècades després, assistixen a la presentació del seu llibret des del president de les Corts Valencianes al conseller de Cultura, passant per alcaldes i escriptors de la comarca, “ara ens copien” diuen completament satisfets de la seua tasca Miguel Ángel Martinez i José Manuel Rubio que han guanyat una gran amistat personal traslladada a la seues respectives dones a més “d’una gran quantitat d’amics a la Comunitat Valenciana”.

Com diu l’escriptor Carles Cano en un article del llibret nº 30 de la seua carrera titolat “Els somnis a voltes es fan realitat”, “els dos amics tenien delers de grandesa, una malaltia molt fallera, però al mateix temps, i això és el curiós, també tenien trellat”.

Enguany, com és habitual en ells, “amb la llengua fora”, estan rebent els reconeiximents als que s’han fet creditors per la seua llarga tasca, al crear una autèntica simbiosi entre les falles i la cultura, superant de bon tros els menyspreus inicials.

Riberaexpress

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here